director del Centre d’Informació i Recerca del poble Kurd (CIRK), va
analitzar la situació del poble Kurd a l’Iran en el marc del cicle
‘Drets Humans i Confilicte’. Ens va conduïr per la història de aquest
poble sense estat fins a arribar a la situació d’avui sota aquesta
‘temptació autoritària’ de l’actual president d’Iran, Mahmoud
Ahmadinejad.
La
fi del règim baassista a l’Iraq i l’autonomització progressiva dels kurds
iraquians va acostar encara més Turquia i l’Iran, temorosos de veure nèixer un
estat kurd, experiència que es podria estendre a la resta de territoris,
sobretot a Turquia. Un dels punts més criticats pels dos països va ser la
redacció de la nova constitució iraquiana la qual reconeix l’Iraq com a estat
plurinacional i preveu l’establiment d’un model administratiu federal : el kurd
és la llengua oficial del Kurdistan i co-oficial de l’Iraq, la regió autònoma
té dret a participar dels beneficis del petroli, …. La reacció va ser immediata
; tant a Turquia com a l’Iran els kurds van passar a demanar el federalisme com
a model pels estats respectius. Ni Turquia ni l’Iran, però no volen ni
sentir-ne parlar.
Si entre 2003-2006, l’Iran estava a la
defensiva, l’evolució caòtica de l’Iraq va anar beneficiant a poc a poc el
règim de Teheran. Així una de les conseqüències de la intervenció americana a
l’Iraq el 2003 ha estat l’enfortiment regional del règim islàmic iranià,
presidit per Mahmud Ahmadinejad. Cinc anys després de la caiguda de Saddam
Hussein, el desgavell iraquià ha fet de l’Iran un actor central de l’estabilització,
encara que precària, de la seguretat en aquest país. El conflicte entre
sunnites i xiïtes ha obert la porta a una injerència política i militar de
Teheran al sud de l’Iraq (xiïta), però també a la capital mateixa, Bagdad.
Tot i la
crisi diplomàtica entre els EUA i l’Iran al voltant de la producció d’urani per
produir energia nuclear, els Estats Units han passat d’amenaçar l’Iran amb una
intervenció militar per manca de col.laboració amb els organismes
internacionals encarregats de controlar la producció d’energia nuclear a buscar
el diàleg amb el règim d’Ahmadinejad. Els països europeus, davant la pujada
imparable del preu del petroli, també han vist en l’Iran un actor regional amb
qui cal mantenir bones relacions per assegurar-se l’aprivisionament de petroli
i gas.
Conscients
d’aquestes oportunitats, els dirigents iranians han optat per reforçar també
llur poder a l’interior del país. Així, des de l’arribada al poder de Mahmud
Ahmadinejad i dels seus col.laboradors, les llibertes individuals (expressió,
reunió, confessió, vestimenta per les dones…) i col.lectives (drets de les
minories ètniques i religioses) s’han vist dràsticament retallades.
El principal grup minoritari afectat per
aquesta deriva autoritària han estat els kurds. Ja al juliol del 2005, el
Kurdistan iranià va viure els primers capítols de repressió brutal. Després del
salvatge assassinat del jove Shivan Qaderi a la ciutat de Mahabad.