El divendres passat es va celebrar la Jornada de reflexió i intercanvi La Societat Civil en el conflicte: entre la protecció i l’empoderament, amb la participació de expertes en conflictes armats i personalitats del món associatiu que desenvolupen projectes de cooperació en països afectats per la guerra o la postguerra.
Es va analitzar el procés evolutiu dels conflictes armats des de que el concert de nacions va establir les normatives vigents. Tant Xavier Badia, director de la Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, com Jesús Nuñez, co-director del Institut d’ Estudis i Acció Humanitària, van destacar el trànsit dels conflictes des d’una pràctica més convencional inter estatatal on la població civil no era la més perjudicada, fins a una pràctica intraestatal, on els conflictes formen part de l’inestabilitat del estats i la població civil forma part del 80 % de les víctimes, darrera de conflictes més localitzats però difusos.
També es va coincidir en que els instruments internacionals per abordar
aquest fenomen s’han quedat anquilosats, o com a mínim s’han quedat
insuficients com marc de protecció, i no es troba la seva modificació
com a prioritat en l’agenda de decisions polítiques. En aquest sentit,
els Estats son els principals actors i responsables, sigui per acció o
per omissió, encara que no estiguin a l’alçada de les circumstancies
per a controlar les crisis de violència, que acumulen costes econòmics,
ecològics, socials i psicològics més alts.
Per tot això, es va discutir de forma realista que el paper de la
Societat Civil és limitat i no pot assumir els buits que li corresponen
omplir a la Comunitat Internacional en general i els Estats en
particular. No obstant, tampoc pot fer la vista grossa davant de les
violacions als Drets Humans ni tampoc deixar de protegir i assistir a
la població civil quan es un objectiu militar explícit de les forces en
disputa.
Els representants de les Ongs van assumir aquesta
responsabilitat focalitzant la seva tasca en la promoció de drets i la
protecció dels individus, no tant en funció de l’estabilitat en temes
de seguretat global en clau de protecció de interessos polítics, sinó
pensant en la promoció de valors i principis humans i socials. S’han de
promoure, doncs, els drets a la protecció, a l’assistència i a la
denuncia. S’ha de consolidar la feina de pressió pública, d’un sistema
d’emergència que anunciï el conflicte abans que comenci. I sobre tot,
s’ha de combatre al principal factor desestabilitzador i causant dels
conflictes: les desigualtats econòmiques i socials, potenciant el
desenvolupament humà.
Trobareu un resum de les ponències de cadascú dels participants pròximament en aquesta web.