En el marc de la jornada ‘Narratives silenciades als mitjans de comunicació’ es van presentar dos estudis els quals analitzen la presència de les dones palestines als mitjans de comunicació i la cobertura mediàtica de l’atac a Gaza durant l’any 2021

L’informe titulat “La impossibilitat de deslligar la lluita per l’alliberament de Palestina dels drets de les dones” ha estat elaborat per la comunicadora i activista feminista Isabel Muntané. Al llarg de l’informe es reflexiona sobre el relat invisibilitzat de les dones palestines. Estem acostumades a un relat únic el qual està articulat i difós des de la mirada d’Occident, des de la mirada del privilegi blanc. Com afirma Peggy McIntosh: “El privilegi blanc és com una motxilla invisible i ingràvida de disposicions especials, mapes, passaports, llibretes de codis, visats, roba, eines i xecs en blanc”

L’autora de la investigació va explicar com les entrevistes realitzades amb les dones palestines li van permetre conèixer el treball d’aquestes dones al llarg dels anys en favor de la igualtat de gènere, l’alliberament del país, l’autodeterminació, la llibertat, la pau i a una vida digna. També va poder constatar com des de l’activisme feminista de Catalunya podem utilitzar els nostres privilegis per afeblir el poder i contribuir a canviar el relat únic en favor del relat propi que han creat les dones palestines. Aquesta és, diu l’autora, és una de les aportacions més valuoses de la investigació.

En aquest sentit, les dones palestines afirmen també que les mobilitzacions de les feministes i del conjunt de la societat catalana són molt importants. “La gent sortint al carrer ens dona molta esperança, i molta esperança a la gent de Gaza. Això és la força dels pobles. I cal que aquesta força sigui cada vegada més forta per estar totes juntes, per lluitar totes juntes”. En aquest sentit, la Isabel Muntaner afirma que les dones palestines reclamen que aquesta solidaritat vagi acompanyada per “accions polítiques i econòmiques que qüestionin el colonialisme i l’apartheid israelià perquè aquestes accions siguin capaces de trencar narratives per si mateixes”. I afegeix amb contundència: “cal passar de la solidaritat a una aliança en la lluita.”

A la mateixa jornada el periodista i corresponsal de diversos mitjans de comunicació a Jerusalem PJ Armengou va presentar l’informe “La cobertura mediàtica de l’atac d’Israel sobre Gaza 2021: Eines per a la construcció d’imaginaris col·lectius que contribueixen a la defensa dels drets humans a Palestina”.

Aquest informe analitza la cobertura mediàtica del conflicte entre Palestina i Israel entre els mesos de gener de 2021 i agost de 2022. Analitza més d’un miler de peces de 12 mitjans diferents amb l’objectiu d’observar com s’informa sobre aquesta qüestió, des de quina perspectiva se sol explicar i quin tipus de qüestions s’aborden en la cobertura mediàtica.

PJ Armengou va explicar que les conclusions a les quals arriba l’informe són:
– Els mitjans cobreixen especialment els grans esdeveniments bèl·lics. Importa més un assumpte de gravetat que explicar el conflicte de manera regular. El conflicte encara és rellevant per als mitjans, però en parlen sobretot en pics d’actualitat.
– El seguiment sobre les víctimes del conflicte és desigual. Les morts israelianes tenen una presència superior als mitjans. Mentre que més del 90% de les víctimes israelianes compten amb notícies explicant-ne el cas, només el 74,27% dels palestins morts apareixen als diaris. Fora dels períodes bèl·lics, les morts israelianes apareixen prop del doble (87,5%) que les palestines (46,73%).
– Els mitjans prioritzen el contingut propi sobre el conflicte, tot i que es detecta un gran nombre de peces d’agència. El 72% dels continguts són originals dels mitjans i el 28% són d’agències. Els mitjans que aposten més pel contingut propi són El País i El Periódico.
– El Periódico és el mitjà que més peces publica. El País, un dels dos únics mitjans amb corresponsal fix sobre el terreny, és el mitjà que informa de manera més continuada i profunda sobre el conflicte, i també el que hi dedica més espai d’opinió (articles i editorials).
– En general, els mitjans analitzats procuren que la informació publicada se signi el més a prop possible dels fets, tot i que no sempre sigui des d’Israel o Palestina. Més de la meitat (7) no publiquen cap notícia des del terreny, tot i que quatre ho fan des de la regió.
– Cap dels principals fets noticiables a Israel i Palestina durant el període estudiat va generar prou interès als mitjans per tenir enviats especials sobre el terreny. Només els corresponsals fixos (RTVE i El País) es van traslladar a Gaza durant les ofensives contra la Franja (maig del 2021 i agost del 2022).
– Els mitjans depenen en gran manera dels freelance per fer peces sobre el terreny: dels dotze mitjans analitzats, dos tenen corresponsal fix a Israel/Palestina (RTVE i El País), quatre tenen corresponsals freelance i sis no hi tenen corresponsals. D’aquests darrers, dos tenen corresponsals freelance a Beirut. És a dir, que la meitat dels mitjans analitzats cobreixen el conflicte amb periodistes freelance.
– Els mitjans prioritzen la publicació de notícies per sobre d’articles d’opinió o editorials, anàlisis, reportatges i altres gèneres periodístics.
– La majoria dels opinadors són periodistes (48,72%). Els membres de les ONG suposen el 12,50% dels autors i signen el 5,77% de les peces d’opinió.
– La gran majoria de les peces d’opinió (articles i editorials) són crítiques amb l’Estat d’Israel (83,82%), tot i que també abunden les crítiques a l’Autoritat Nacional Palestina, Hamàs i els grups armats palestins (54,41%). Els editorials són igual de crítics amb Israel (70,59%) que amb les faccions palestines (70,59%).
– La tendència general a les peces d’opinió és de mantenir una certa neutralitat amb el conflicte (51,47% dels casos), tot i que un 44,12% dels articles i editorials són més sensibles a la causa palestina que no pas pròxims a les tesis del Govern d’Israel, que només reben 3 articles favorables (4,41%).
– Els mitjans més crítics amb Israel són El Periódico, El Punt-Avui i El País, i el menys crític, La Vanguardia. Aquest últim diari, però, és el que més peces neutrals té sobre el total de les que publica: 85,71%. Les úniques tres peces obertament favorables a Israel apareixen a La Vanguardia, El Español i La Razón.
– Israel apareix als titulars més del doble que Palestina, però ho fa per ser un actor més protagonista en el conflicte. La presència de la paraula “Israel” i els seus derivats als titulars és del 66%, mentre que la de “Palestina” i els seus derivats és del 30%.
– Les ONG catalanes tenen poca presència tant a les peces informatives com d’opinió. Es detecten dos únics articles signats per membres de les entitats, i les seves accions apareixen en poques notícies: menys de cinc.

Bona part d’aquestes conclusions són vigents en la cobertura mediàtica que els mitjans estan fent en l’actual situació de Genocidi a Palestina.

A la jornada també es van projectar fotografies de dones palestines de la fotògrafa Ester Pérez Berenguer.