Hi ha una fèrria resistència a aplicar les lleis. Augmenta el no fer cas a les dones, la manca de reparació del mal causat. Això és violència institucional. Com Ángela González, va perdre la seva filla a mans del seu maltractador. Havia avisat amb 48 denuncies que no li donessin al pare. El Comitè per la no discriminació de les dones (CEDAW) de l’ONU ha ordenat a l’Estat espanyol a indemnitzar-la i a revisar el seu cas. Però el govern diu que no és vinculant. I aquest any ja hi ha 6 nens i nenes assassinats pel maltractador de la seva mare.
L’alarma social d’aquest estiu fa que corrin rius de tinta dient que pels governs és prioritària la lluita contra la violència de gènere. Però on són els recursos per evitar-la?. On és la prevenció de la violència en la socialització dels nostres infants i adolescents? On es l’aplicació dels pressupostos i la visió de gènere en camps tan vitals com la salut de les dones?
Els discursos florits no resolen el maltractament. Ens cal capgirar la moral i idees masclistes. Volem transformació social: l’empoderament de les dones. No necessitem assistència caritativa. Convé reconeixement, reparació i prevenció. Les noves generacions, amb la coeducació i la socialització preventiva, són les generacions de l’eradicació de la violència masclista.
Som diverses. Pensem diferent. El que ens uneix és la lluita contra el patriarcat, pels drets de les dones a viure una vida lliure de violència. Cadascuna des del seu lloc colpegem juntes a les causes estructurals que provoquen la violència contra les dones.
Som creatives. Engendrem vida. Davant cada nova reacció dels patriarques, nosaltres generem noves estratègies. No volem cap pas enrere.
PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES!
ENS VOLEM VIVES!
25 novembre 2015