Per Anna Enento

Primer de tot em presento, sóc l’Anna, tinc 20 anys i actualment estic estudiant educació primària. El meu primer camp de treball va ser quan tenia 17 anys i em va agradar tant que tenia clar que volia tornar a viure altra vegada l’experiència, però aquesta vegada a una ciutat d’Europa.

Disposava de tres mesos de vacances i tenia molts plans formatius a fer, però sabia que una de les experiències més importants durant l’estiu seria la de marxarde camp de treball. Era la meva primera vegada viatjant totalment sola i sense conèixer prèviament a la gent que em trobaria, estava nerviosa però tenia moltes ganes de viure l’experiència i sabia que m’aportaria molt pel meu futur. Aquesta aventura de marxar a fora em permetria conèixer diferents cultures, conviure amb altres persones, ajudar i que m’ajudessin… en tenia moltes ganes!

No sé si va ser destí o casualitat, però justament les dates que m’anaven bé eren del 27 de juliol al 9 d’agost, vaig fer-hi una ullada a la temàtica del camp de treball i justament es tractava d’un Happy English Camp “colònies d’estiu en anglès”, per infants de 6 a 12 anys a Eslovènia. Vaig pensar que seria ideal participar-hi, ja que el món del lleure va molt relacionat amb la meva carrera. Vaig demanar sol·licitud per participar-hi i afortunadament me la van acceptar.

Després d’agafar un avió i dos transports, vaig arribar a destí. Aquella mateixa tarda-nit vaig conèixer a les voluntàries, les noies amb les que passaria els següents 15 dies. Totes teníem entre 18 i 24 anys d’edat així que la convivència entre nosaltres es va fer molt fàcil i entenedora. Les nacionalitats eren molt variades: Sèrbia, Azerbaijan, Mèxic i jo, “la Catalana”.

Cadascuna es va presentar i vam començar a parlar de tot, vaig tenir la sensació com si fes molt de temps que les conegués, vam crear un gran vincle des del primer dia i actualment encara seguim en contacte.

Les 4 voluntàries vam arribar un dissabte i fins el diumenge per la tarda no van arribar els infants. També va ser diumenge el moment de trobar-nos amb els mentors (monitors). Des del primer moment ens vam sentir molt integrades, fèiem tots els àpats amb els infants i interactuàvem moltíssim, els infants estaven interessats ens saber de les nostres cultures i nosaltres molt contents d’explicar-los i aprendre’n de la seva.

Cada summer camp durava una setmana, nosaltres vam estar-hi dues, per tant, vam conèixer dos grups d’infants diferents. Com que els divendres s’acabaven les colònies, les voluntàries disposàvem de temps lliure i vam decidir anar a visitar la capital d’Eslovènia: Ljubiliana. Una capital realment bonica, molt recomanable tot i que si teniu temps millor veure el país sencer perquè els colors naturals que l’envolten són realment preciosos a la vista de l’ull humà. Aquell cap de setmana vam caminar per tota la ciutat, vam fer molta convivència nosaltres 4 i ens va unir realment molt.

El camp de treball no només era seguir un horari i fer el que deia el monitor, sinó que també era participar activament, proposar jocs, tenir una bona comunicació amb els altres monitors i implicar-te i jugar amb els infants.

Aquest camp de treball ha aportat aprenentatges per tothom, els infants han après de les diferents cultures de les diferents voluntàries, jo personalment he pogut perfeccionar el meu anglès i desenvolupar-me molt més amb l’idioma, jo he après de les diferents cultures, no només la eslovena sinó també la de les meves companyes voluntàries. També, com a futura mestra, he pogut observar les metodologies i jocs que els monitors feien servir des del primer moment, per trencar el gel amb tots els integrants del grup a altres estils de jocs que als infants els agradaven molt, per tant, he après indirectament, ja que jo també formava part del grup.

Per concloure, m’agradaria dir que crec que tots els infants haurien de tenir l’oportunitat de viure un summer camp, ja que comporta molts beneficis de socialització i, en aquest cas enriquiment de les diferents cultures. És important que tinguin interessos per conèixer altres cultures i que se’ls faciliti aquest contacte amb altres persones d’arreu del món. Que entenguin que l’intercanvi cultural és positiu i que sempre se’n treuen beneficis.