(Redacció SCI-Cat.) Divendres 23 de febrer va tenir lloc a la seu de l’SCI-Catalunya una xerrada sobre l’Organización Femenina Popular, a càrrec de Ana Teresa Rueda, membre de l’organització. Es va projectar un vídeo que mostrava la mobilització internacional que porta a terme aquest grup social, així com la pressió que ha rebut des dels diferents sectors militaritzats a Colòmbia. També vàrem veure l’exposició monogràfica “Colòmbia té vida, viu Colòmbia” que ens va aproximar a la realitat del país.
La Organización Femenina Popular (OFP)
és un procés d’organització, formació i mobilització de dones de base,
defensores dels drets humans. Al Magdalena Medio, una de les zones més
sacsejades durant els 50 anys del conflicte colombià, un grup de dones
organitzades decidí plantar cara a la violència i reivindicar el seu
paper com a dones constructores de pau. Arran de les matances del 1997,
els paramilitars s’instal•laren al territori exigint el recolzament de
la població civil, obligant-los a acollir-los i mantenir-los a les
seves cases, a través d’una estratègia basada en la repressió i la por.
Ana Belén Rueda, integrant de la “Taula per la Pau i els Drets
Humans de Colòmbia”, explicà que el procés de resistència va començar
en la negació al suport paramilitar. Anant casa per casa, les dones van
aconseguir que la població digués no a la submissió als paramilitars,
no a la guerra. Amb el lema “ Fes l’amor a la guerra”, van iniciar
aquesta campanya contra la por, que buscava la solidaritat de totes les
dones contra la militarització progressiva de la societat civil i la
permanència del conflicte. El lema general de l’OFP és:
"Les dones no parim ni criem per la guerra". Aquesta organització està portant a terme una campanya de denúncia de ressó mundial a la qual tothom si pot adherir.
Des
del convenciment profund en la solució pacífica del conflicte colombià,
que requereix de canvis estructurals que portin la justícia social
arrancant per la reforma agrària, l’OFP ha conformat un moviment de
dones i homes defensors/es dels drets humans. I en aquest procés, diu
Rueda, l’acompanyament polític ha jugat un paper clau. La conferenciant
va mostrar "el cobertor de la resistència", format per la petita
aportació de moltes persones que lluiten cada dia per viure dignament a
Colòmbia.
En un context de repressió absoluta, on les amenaces,
la tortura i l’assassinat són els instruments habituals de repressió i
control de la societat civil, sense cap respecte al principi de
distinció del no combatent, l’acompanyament ha donat força i protecció
a aquests moviments de base. La presència d’organitzacions com IPO
ha contribuït al manteniment d’aquest espai d’organització i
mobilització de base, també a la repercussió internacional del
conflicte colombià i la deslegitimació del règim polític.
L’exposició
sobre Colòmbia ens ajudà a contextualitzar la realitat del país des de
diferents mirades: els conflictes nacionals i internacionals que als
anys seixanta generen una guerra; la situació geogràfica, econòmica,
demogràfica i geoestratègica actual. També fa una aproximació a la seva
riquesa històrica, o la seva població indígena, així com als diferents
moviments de resistència actuals: “El moviment nacional de dones”, “Les
dones de negre” i l’OFP. La podem veure fins el 6 de març.