Encara estem coneixent el context de la ciutat d’Hebron, coneixent a les famílies i fent-nos a la manera de treballar palestina. Moltes hores passen al centre cultual de Youth Against Settlements (YAS), de vegades amb la sensació de perdre el temps i no fer res però suposo que en el fons és la seva manera de conèixer-nos i de deixar-se conèixer. Alguns parlen bé l’anglès i alguns fins i tot una mica d’altres llengües: castellà, italià, francès… Tots ens expliquen que els idiomes que saben els han après en els cursos que els ofereixen gratuïtament al centre i relacionant-se amb internacionals. Alguns fins i tot han tingut l’oportunitat de viatjar a través del YAS a diferents països i explicar la realitat que viuen a Hebron.

L’Issa, un dels responsables de l’organització, ens explica que a més de les activitats del centre, un dels seus objectius principals és enregistrar amb fotos i vídeos tots els abusos i violacions de drets humans que passen a Hebron amb un doble objectiu. Per una banda, tenir proves gràfiques per poder-se defensar quan són acusats falsament d’agredir als colons o als soldats. Per l’altra, explicar què està passant a Hebron, sobretot a través de les xarxes socials, i centrant-se en tres tipus de públic: la comunitat palestina, a Palestina i a l’estranger, la societat civil israeliana i la societat civil internacional.

Mentre passàvem la tarda entre xerrades, i tasses de te i de cafè al centre veiem que l’Issa arriba amb una càmera de fotos i una de vídeo. Les dóna a dos dels nois i a nosaltres ens diu: “Anem a fer la primera pràctica”. Amb prou feines tinc temps d’agafar el passaport (és imprescindible per passar molts dels check-points que divideixen Hebron) i comencem a baixar del turó de Tel-Rumaida fins a la casa d’un dels activistes que havíem conegut pocs dies abans. A mesura que ens anem apropant veiem que hi ha una gran nombre de soldats, vehicles militars i alguns policies. Davant de la casa, l’activista discutint amb una colona coneguda per la seva agressivitat contra els palestins i contra els activistes locals i internacionals, Annat Cohen, i la seva dona enregistrant l’escena. L’activista i la colona estan envoltats pels soldats que intenten dissuadir a la colona del seu atac i a la dona de l’activista d’enregistrar-ho. Els joves del YAS comencen també a enregistrar i fotografiar què està passant. La feina dels soldats es multiplica, ara intenten evitar també que els joves documentin l’escena. Finalment, els soldats acaben persuadint a la colona d’abandonar l’agressió i tornar a casa seva. Quan marxa, detenen a l’activista i a la seva filla de 14 anys.

Després de viure aquesta escena, i de tornada al casal de Tel-Rumeida, l’Issa i els altres joves del YAS ens expliquen que agressions com aquesta són habituals. També són habituals les provocacions per part dels colons i dels soldats. Per això, al centre també organitzen tallers i ensenyen als joves a reaccionar de manera no violenta a les provocacions, ja que qualsevol resposta agressiva podria significar acabar arrestats. Per ells, les càmeres són una bona manera de respondre a aquestes agressions, són la seva arma, perquè registrar què passa els pot servir de prova en cas de falsa denúncia i a la vegada els permet incomodar a soldats i colons sense fer res que no els estigui permès. A més, evidentment, d’ensenyar al món quina és la situació d’Hebron.

Si us ha agradat, podeu trobar articles semblants sobre altres temes a Pel forat del pany