He tingut l’oportunitat d’anar a viure a Irlanda per un any, aquest any està sent una època plena de noves experiències i descobriments, no només pel fet de viure en un lloc diferent al habitual sinó també perquè una experiència així provoca molts canvis dins d’un mateix; canvis en la forma de veure les coses, en les pròpies costums i en la forma de relacionar-se.

Per començar, el simple fet d’haver-se d’expressar en una altre llengua trastoca les percepcions vers als altres; les persones treuen conclusions de tu pensant que no tens gaire més a aportar que el que amb esforços dius; et trobes en converses de grup que no pots seguir tan fàcilment; te n’adones que la major part del temps estàs callat, intentant seguir el fil, i que quan vols participar ja s’ha canviat de tema… Molts miren de fer-se entendre, i d’entendre’t, però tot i així la relació és diferent quan no disposes de fluïdesa en l’idioma, i totes les activitats que de per si et podien semblar simples, de cop es converteixen en veritables reptes!

Recordo que al principi, més d’una persona, al passar a prop meu, comentava a l’altre: – no si no parla anglès! -, o d’altres al escoltar-me em miraven estranyats tot dient: – perquè tens aquest accent? -. Tot plegat es fa encara més difícil quan vius en una comunitat petita, amb persones que no han pogut sortir gaire a veure món, i que a més comparteixen una segona llengua a part de la comuna. Per sort, els Irlandesos són persones molt obertes, amables i curioses i a pesar dels obstacles lingüístics, fan grans esforços per entendre’t, per saber de tu, d’on vens… i no tenen cap problema en fer-te sentir més integrat dins la seva comunitat, convidant-te a casa seva, portant-te a descobrir nous llocs i compartint la seva cultura.
És així com de sobte m’he trobat a mi mateixa estudiant a nivell bàsic l’Irlandès, anant a classes i participant en les festes de ball popular, agafant la bicicleta i recorrent més de 50 km per caritat, fent autoestop sense por tot coneixent a persones ben interessants durant el trajecte, visitant granges d’amics i ajudant-los a munyir les vaques o cabres, sopant a les 5 de la tarda, ajudant a organitzar discoteques locals pels més joves del poble, emocionant-me pel simple fet de celebrar Halloween, Sant Valentí o Sant Patrick! I es que després de 7 mesos, ja puc dir que m’he immers completament en l’estil de vida Irlandès.

Ara, quan miro enrere, ric de quan provava d’imaginar-me com seria tot plegat, em feia por no encaixar amb les altres voluntàries amb les que comparteixo casa, em feia por sentir-me estancada vivint en un poble tan petit i em feia por no poder complir les expectatives del projecte, a causa de les meves dificultats amb l’idioma. Poc m’imaginava jo el que em deparava aquesta experiència, quan vaig anar a informar-me sobre el servei de voluntariat europeu. No va ser fàcil decidir-me per on tirar i encara menys passar els processos de selecció, però suposo que tot això encara em va fer estar més motivada i amb mil ganes de seguir realitzant aquest somni que des de feia temps buscava.

Pel que fa a la meva experiència en el projecte on estic col·laborant ,crec que el fet de participar-hi com a voluntària fa que sigui completament diferent a qualsevol altre cosa. Tothom mira d’ajudar-te, d’adaptar-se a les teves necessitats i de deixar-te espai, per poder desenvolupar les activitats que pensis que poden aportar alguna cosa diferent al teu treball. Trobes molt de suport entre els companys i amb les mateixes persones amb les que et relaciones.

En el meu cas, l’estar en una escola treballant colze a colze amb els estudiants que tenen més dificultats, ja sigui per tenir menys habilitats o per desmotivació, fa que l’experiència sigui encara més enriquidora. Al situar-se dins d’un entorn d’aprenentatge, amb el meu rol puc convertir aquest aprenentatge en algo bidireccional, ja que tan ajudo jo als estudiants com ells m’ajuden a mi, tot explicant-me les seves costums e interessos, compartint amb mi la seva cultura i responent a les meves preguntes sobre com es diu això o allò en anglès o en gaèlic.

Poc més puc afegir al que he explicat sobre la meva vivència com a participant del servei de voluntariat europeu. La veritat, es farà dur quan aquesta experiència arribi al seu final, especialment per totes les persones que he conegut i que fan de cada dia un dia especial, però com diuen, les coses bones sempre es fan curtes i potser per això és que sempre les vivim més intensament.

Marina Garcia Soria