(Redacció SCI-Cat.) Teatreviesas i el grup de teatre d’Amnistia Internacional, des de dos formats diferents, utilitzen el teatre amb una mateixa finalitat: denunciar situacions d’injustícia, locals o internacionals i remoure consciències. D’això i de les diferents tècniques del teatre de l’oprimit es va parlar a l’SCI Catalunya durant la sessió de divendres 18 de maig.

El
grup de Teatre de Cornellà d’Amnistia Internacional, a través de
performance al carrer i utilitzant l’humor, denúncia situacions
d’injustícia com les lapidacions a Nigèria o la il•legalitat del camp
de detenció de Guantanamo. En l’actualitat, les tres gran línies de
treball d’aquesta ONG són: denuncia de tortures, pena de mort i defensa
dels drets de les dones, el grup de teatre fa representacions crítiques
seguint aquesta temàtica.

Teatreviesas, és defineix com un grup
de dones que treballa amb teatre de l’oprimit. Segons Mariana, una de
les membres del grup que va participar a l’acte: “no ens ha de fer por
utilitzar aquest concepte, hi ha moltes persones i comunitats que viuen
oprimides”. Elles han utilitzat el teatre de l’oprimit per ficar sobre
la taula problemàtiques com l’especulació immobiliària, la igualtat de
gènere, el mòbing, el racisme, etc.

Elles ens varen parlar de
les diferents tècniques que inclou el teatre de l’oprimit: teatre
periòdic, fòrum, imatge, invisible, arc del desig, legislatiu i
educació estètica de l’oprimit. Totes aquestes tècniques les va
recollir Augusto Boal, pare del gènere, a principi de la dècada de 1970.

Un
lema bàsic per als actors de teatre de l’oprimit, què parteix d’aquesta
època, en paraules de Mariana: “Solidaritat es córrer els mateixos
riscos”. Aquesta frase fa referència a la coherència que han de
mantenir els actor un cop baixin de l’escenari, sabent que la seva
interpretació té uns efectes sobre el comportament dels espectactors
més enllà de la pròpia funció.