Mediterrani, punt de trobada

Mediterrani, punt de trobada

Joves defensores dels drets humans de l’àrea mediterrània es troben a Barcelona per compartir experiències i estratègies de lluita en el marc del projecte #Youngdefenders, impulsat pel Servei Civil Internacional

Article de Queralt Gómez, voluntària de MidiCat

És juliol i són dies de calor intensa a Barcelona però la calor no és cap novetat per les activistes de Nova Sàhara Occidental ni per les palestines de Baladna- Association for Arab youth que acaben d’arribar a la ciutat; tampoc ho és per les activistes catalanes del Servei Civil Internacional que les reben i les acullen. Òbviament, la calor no és l’únic -ni de lluny- que comparteixen aquest grup d’activistes de l’àrea mediterrània que s’han trobat aquest estiu a Barcelona per debatre i compartir lluites i reivindicacions: des de la poca representació de les persones joves en els espais públics, fins a la repressió en el lliure exercici dels drets civils i polítics, passant per les dificultats d’accés al mercat de treball – i les limitacions vitals que això comporta. També comparteixen la perspectiva de la no-violència i creuen en el treball col·lectiu per avançar cap a la transformació social, sent elles mateixes agents de canvi.

Les dificultats específiques amb què es troben les joves en cada un dels tres contextos; les eines per revertir les situacions d’injustícia que viuen i les estratègies d’empoderament dels diferents col·lectius on participen aquestes joves activistes es van posant sobre la taula en les trobades, tallers i xerrades que comparteixen. Algunes són de caràcter més intern – per conèixer-se i estrènyer els vincles – i d’altres obertes al conjunt de la societat civil i de les entitats catalanes, per poder aprendre totes de totes i teixir noves aliances.

La seu de LaFede.cat ha estat l’espai on s’ha celebrat la primera d’aquestes trobades obertes on les activistes sahrauís i palestines han pogut donar a conèixer les realitats que viuen a casa seva i explicar la feina que fan des de les respectives entitats. Tant al Sàhara Occidental com a Palestina hi ha una ocupació colonial, però des d’aquí les dues realitats no sempre es perceben igual. La Chaia Luali, activista sahrauí, hi reflexiona explicant que recentment  l’estat d’Israel ha entrat en l’imaginari col·lectiu de bona part de la societat europea com un estat opressor i ocupant; en canvi, a Europa no tenim la mateixa percepció del Marroc. L’activista comenta que, si es compara amb l’ocupació que fa Israel de Palestina, a l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental no hi falta ni la participació d’estats europeus ni la construcció de murs que divideixen pobles i deneguen l’accés a la terra (amb mines antipersona incloses en el aquest cas). Tampoc hi falta una gran repressió de qualsevol moviment que demani respecte als drets humans o que pretengui reivindicar el dret a la terra o a una identitat no marroquina.

Per la seva banda, les activistes palestines van posar sobre la taula una realitat poc mediatitzada de l’ocupació de Palestina: la de les ciutadanes que viuen en els territoris ocupats el 1948 i que ara integren el territori de l’estat d’Israel. El Baraa Mahameed i la Helen Mahajna expliquen que la neteja ètnica que es va donar en aquell moment segueix avui en dia, d’una manera més subtil però imparable. També expliquen que a les ciutadanes palestines que viuen a Israel se’ls reconeix la ciutadania israeliana però se’ls nega la identitat palestina, es nega la història del seu poble i s’aniquila qualsevol intent d’oposar-se políticament al discurs hegemònic de l’estat d’Israel. A més, existeixen diverses  lleis que les discriminen dins d’aquest estat suposadament democràtic. A més, justament el mateix dia que celebrem la trobada a Barcelona, el govern d’Israel ha anat un pas més enllà i ha proclamat Israel com a estat exclusivament jueu. “Ara som ciutadanes israelianes, però som ciutadanes de segona classe”, comenta la Helen Mahajna durant la seva intervenció.

En aquest context moltes joves palestines desconeixen la història pròpia. Per això, bona part dels esforços de Baladna- Association for Arab youth, l’organització on participen les dues activistes palestines, se centren en oferir coneixement i alternatives al discurs hegemònic de l’estat d’Israel, que nega la història del poble palestí. Per elles, es tracta d’un primer pas per visualitzar i donar una forma més tangible al dret al retorn de les palestines. Amb aquestes accions ja han aconseguit alguns resultats positius com, per exemple, la creació d’un moviment de joves al poble d’on són elles que ja ha començat a mobilitzar-se per recuperar la memòria i donar vida al poble d’on van ser expulsats els seus avis, que ara està abandonat tot i no ser gaire lloc d’on viuen ara. “Hem tornat”, és el nom del projecte del que parlen orgullosament la Helen i el Baraa. Paral·lelament, amb projectes com aquest, també s’avança per aconseguir un altre dels objectius de  Baladna- Association for Arab youth: promoure l’activisme, el voluntariat i els valors democràtics entre la joventut palestina.

A l’altra banda del Mediterrani, la tasca de Nova Sàhara Occidental també se centra en les joves. La Chaia Luali és refugiada i filla de refugiats. Tot i que ha pogut estudiar fora, la seva realitat quotidiana des que va néixer és en un camp de refugiades. En la mateixa situació es troben la majoria de joves dels camps sahrauís que, tot i que molts han pogut estudiar fora, quan tornen tenen molt poques oportunitat de trobar feina. L’activista explica que al Sáhara Occidental la joventut està enfadada i ha perdut l’esperança. Per això, considera imprescindible treballar per trobar solucions a aquesta situació. A la seva organització han apostat per fer-ho a través del diàleg. En aquesta línia un dels projectes que han engegat és el “Mondo The”, un suposat restaurant on els plats de la carta són temes de conversa, a cada taula s’hi serveix un plat i els comensals han d’anar canviant de taula a mesura que avança la vetllada. Aquesta és una de les estratègies que els han resultat útils per construir i defensar des de la no-violència la seva identitat sahrauí.

Una altra acció que la Chaia explica amb orgull és la campanya informativa que van fer entre els assistents d’una competició esportiva que se celebrava molt a prop de les seves tendes. En aquella ocasió van escriure missatges on relataven com es viu als camps de refugiades del Sáhara Occidental. Aquests missatges els entregaven en mà a les persones que havien vingut d’arreu a veure la competició i que poc o gens sabien dels camps de refugiades que hi havia a prop d’on eren. Va ser una acció petita i senzilla que els va permetre donar a conèixer una mica més les reivindicacions del Sáhara Occidental.

Trobades com la de la LaFede.cat han servit a la Chaia, la Helen i el Baraa per explicar quina situació es viu al Sáhara Occidental i a Palestina respectivament. Però també els han servit, a elles i a les activistes catalanes que han participat en el programa #Youngdefenders, per créixer i aprendre col·lectivament. Tot plegat amb l’objectiu final d’enfortir les lluites i la solidaritat internacional i de poder seguir estrenyent els vincles entre les joves del mediterrani en futures trobades i accions conjuntes.