El passat divendres 9 de novembre es va inaugurar el cicle de vaqueries: “Moviments socials i governabilitat: noves formes de participació local i cooperació internacional”. L’encarregat d’inaugurar el cicle fou Francisco Fernández Buey, filòsof i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, on també és titular de la càtedra UNESCO sobre estudis interculturals.

El títol de la xerrada “Moviment de moviments: idees, propostes i
debats” dóna una visió àmplia dels temes que es tractaren. El que avui
coneixem popularment com moviment antiglobalització té el seu naixement
a Itàlia, a la dècada dels vuitanta. El moviment de moviments, que
s’enforteix i es projecta en aquella època reuneix diferents grups
reinvincatius que comparteixen molts objectius, principalment l’ideal
de construir un altre món possible. Són el moviment feminista, el
moviment pacifista i el moviment ecologista. Tots aquest grups,
coneguts com vells moviments socials, ja existien decennis abans, però
fou en aquella època quan es varen mundialitzar. Al mateix temps en
varen sorgir de nous, com són el moviments urbans.

Per a
Francisco Fernández, aquest moviment de moviments s’entén com: “un
moviment social de caràcter global que inclou nous moviments socials;
el seu creixement i desenvolupament camina en paral•lel a la fase de
globalització del capitalisme”.

Per al filòsof, el moviment de
moviments ha anat perfilant la seva missió amb els anys, en
l’actualitat fica més accent en la formulació en positiu del que podria
ser una altra globalització. De fet, segons Fernández, el moviment no
s’oposa a la globalització en general, sinó a l’actual globalització de
caràcter neoliberal i discriminatòria.

Des d’un enfocament
teòric, l’humanista va subratllar aquelles contradiccions de la
globalització econòmica neoliberal que són punt de mira dels moviments
alterglobalitzadors. Alguns d’aquest punts, que podrien generar hores
de debat, són: la contradicció entre la lliure circulació de
mercaderies i la restricció a la circulació de persones; el conflicte
entre universalisme cultural i hegemonització cultural o les
diferències cada cop més grans entre països rics i països empobrits.

Per
a Fernández, algunes de les propostes que aporta el moviment
alterglobalitzador, des d’un punt de vista alternatiu i fent propostes
en positiu, són: el perdonament del deute extern als països empobrits;
la donació del 0’7% dels països rics al empobrits; l’aplicació de la
taxa Tobin; la implantació d’una renda bàsica per a tots els ciutadans;
la defensa de la sostenibilitat econòmica- ecològica i la lingüística
cultural, la sobirania alimentària de tots els pobles; la reforma de
les institucions econòmiques i financeres mundials, l’aplicació d’una
autèntica democràcia participativa i la desobediència civil justificada
des d’un punt de vista ètic i polític.

Això no obstant, el
filòsof va puntualitzar que l’ànima del moviment de moviments és
precisament la pluralitat, el debat, la controvèrsia i la discussió.
Per això, cada reivindicació es pot contemplar des de diferents
perspectives que a la vegada poden ser més o menys agosarades.