NO, WE DON’T

NO, WE DON’T

Des de l’SCI compartim el nostre posicionament per un voluntariat responsable, compromès i transformador que no perpetuï les relacions desiguals i el colonialisme i accentuï la mirada crítica de les persones que hi participen

No, nosaltres no.
Nosaltres no anem de vacances pagades.
Nosaltres no “ajudem” als més desafavorits.
Nosaltres no viatgem per aprendre idiomes.
Nosaltres no fem turisme solidari.
Nosaltres no fem volunturisme.D’un temps ençà, a l’SCI ens hem adonat que l’àmbit del voluntariat internacional està canviant amb l’aparició de nous actors que promouen “voluntariats” des del model del “volunturisme”. Per ara, ens hem anat plantejant internament com aquest nou model afecta les entitats que promovem voluntariat internacional. Arran de les notícies i el ressò mediàtic del cas “Yes We Help”, creiem que és un bon moment per compartir reflexions, preocupacions i recordar principis.Des del Servei Civil Internacional, com a entitat amb una llarga trajectòria i una vasta experiència en projectes de voluntariat internacional, volem reivindicar en primer lloc l’objectiu principal de la nostra tasca – que creiem que ha de ser compartida per totes les entitats que promouen el voluntariat tant local com globalment. El voluntariat és i ha de ser una eina de transformació social, profunda, coherent i perdurable en el temps. Per tant, les vivències de les persones voluntàries han de donar peu a una reflexió personal profunda que resulti en la transformació de la persona voluntària, així com del seu entorn.La perspectiva crítica i el qüestionament d’una mateixa són factors clau per començar el viatge. També ho és la formació que les persones voluntàries han de rebre per tal de preparar l’experiència, una formació que faci conscients a les participants dels propis prejudicis, que trenqui estereotips i prepari una mirada crítica i humil. És responsabilitat de les entitats d’enviament acompanyar i motivar aquest procés de canvi i per tant, una formació de qualitat, crítica i cuidada és imprescindible abans de marxar, així com una acollida a la tornada que motivi a les voluntàries a seguir actives socialment i busqui multiplicar l’impacte del projecte de voluntariat un cop acabat, afavorint la implicació de les voluntàries en el teixit associatiu i social dels seus entorns locals. La formació és per tant una part imprescindible d’aquest viatge.

D’altra banda, el voluntariat ha de partir de la solidaritat entre iguals i mai d’una perspectiva colonial i paternalista. Cal prendre consciència de la pròpia posició de privilegi des de la qual fem l’acció voluntària i gestionar-la de manera que no impacti negativament en la comunitat local. Les relacions que s’estableixen amb les entitats col·laboradores i les comunitats locals han de ser horitzontal i dignes, inspirades per una filosofia com la que compartia Lilla Watson en aquesta cita: “If you have come here to help me, you are wasting your time. But if you have come because your liberation is bound up with mine, then let us work together.”

Els projectes de voluntariat internacionals han de ser fruit d’una demanda local de l’entitat col·laboradora, posant en el centre les necessitats del projecte i els temps locals, i per tant, les persones voluntàries han d’escollir tot respectant el funcionament local i aprenent de l’experiència. Cal tenir present que a un voluntariat internacional no s’hi va a ensenyar, sinó a compartir i sobretot, a aprendre.

Reivindiquem la feina feta per organitzacions que sí que treballem amb perspectiva crítica i intercultural i demanem als mitjans de comunicació que visibilitzin les pràctiques positives d’aquest sector, que tot i ser moltes, reben poca cobertura mediàtica. Es necessiten bons exemples per tal de poder prendre com a referència les bones pràctiques i multiplicar-les, no es tracta de “name and shame”, desde una perspectiva positiva també s’avança al canvi.

Manifestem la nostra preocupació per la tendència anomenada “volunturisme” que anteposa la voluntat de qui viatja a les necessitats de la comunitat on arriba. La falta d’una formació prèvia adequada pot derivar en comportaments de manca de respecte cap a les comunitats o d’una sobreexposició de menors i comunitats a les xarxes socials. Sense aquesta formació, la participació en el projecte local pot resultar pobre en contingut i qualitat, i tenir un impacte negatiu en la població local. Aquest tipus de projecte reforça el privilegi i el predominant relat de la persona “d’occident”, aprofundeix la divisió entre “nosaltres i ells” que no fa més que crear fronteres invisibles entre cultures enlloc de construir ponts, un dels objectius principals del voluntariat.

Alhora, convidem a totes les persones amb ganes de fer un voluntariat a ser crítiques, a demanar a les seves entitats d’enviament informació, transparència i compromís. Les convidem també a corresponsabilitzar-se en el procés i a fer-se responsables de la seva propia transformació; a adoptar una actitud activa, en contraposició a la de clienta/usuària en una empresa o sistema; a empoderar-se i fer-se la protagonista del seu viatge i el seu canvi, i el seu compromís en multiplicar el canvi i la transformació social. Calen persones que a més de buscar un canvi internacional es facin responsables del seu entorn local, que a més de viatjar i participar de projectes fora, entenguin que a nivell local també hi ha molt a fer i que cada decisió, des d’on comprem el menjar del dia a dia fins com gastem els dies de vacances està connectada i forma part de la transformació social que el voluntariat internacional persegueix.

Demanem responsabilitat i professionalitat a totes les entitats que treballen amb persones voluntàries, pel gran impacte que poden tenir – tant positiu com negatiu – en les persones que envien i les comunitats amb qui col·laboren. Reconeixem també i agraïm la feina d’entitats que treballen en la nostra mateixa direcció de manera responsable amb qui compartim objectius i trajectòria i les convidem a compartir aquest posicionament.

Ens sembla imprescindible sumar esforços per acabar amb la visió eurocèntrica que predomina en gran part de la nostra societat, així com qüestionar el model de voluntariat nord-sud que perpetua del colonialisme. Creiem necessari promoure també els intercanvis nord-nord, sud-sud, així com sud-nord. Entenem que les desigualtats entre les zones anomenades “nord” i “sud” són estructurals i que l’impacte que pot tenir el voluntariat per disminuir-les és limitat. No ens proposem acabar-les sinó entendre-les i establir llaços de solidaritat i intercanvi que promoguin canvis estructurals, així com de sensibilitzar i mobilitzar per al canvi també des del nostre territori.