En tots aquests anys sempre he après alguna cosa de cada experiencia, i el balanç s’ha decantat cap a la positivitat . Les bones coses no han canviat, i malgrat la pausa, he de dir que en el camp de treball en el que vaig participar aquest passat estiu vaig retrobar el mateix bon ambient i cooperació internacional que recordava. Estar aillats en un petit poblet de la regió de bohèmia a la república Txeca no va ser un impediment per pasar-nos ho d’allò més bé, sinò tot el contrari. I hem de dir que el surtidor inesgotable de cervesa del que disposavem ens feia bon servei, entre pausa i pausa del dur treball físic. Vam contribuir a reconstruir quasi de zero una antiga fàbrica de cervesa (d’allì el nostre avituallament), a banda de participar en l’organització d’un festival musical local, on cadascú des voluntaris vam ficar el nostre granet creatiu, alguns feien jocs amb els nens, jo vaig fer caricatures dels assistents, i tots plegat vam fer una obra de teatre.
En acabar el camp encara vam tenir temps de visitar junts Praga, una de les ciutats més boniques que he vist, i n’he vist moltes. En definitiva tota una experiencia que no em canso mai de repetir, perquè sempre és diferent. Un voluntari a cada nou camp de treball viu sempre“la seva primera vegada”!
Miquel Villalba Sánchez