(Redacció SCI Cat) El passat divendres 20
de juny, Antia Mato Bouzas, investigadora col·laboradora amb el Real Instituto Elcano, va analitzar la
situació d’aquesta regió de l’Àsia Meridional amb una història tan convulsa com els seus veïns analitzat durant tot el cicle. La xerrada va obrir la discussió,
per a, mitjançant l’entesa del context històric i actual del país, analitzar la
situació dels drets humans en Pakistan.
L’Estat pakistaní es va crear a l’any 1947
després de la divisió de l’India britànica. Des de llavors fins al 1971, el
territori pakistanès estigué dividit en dos per l’Índia. Aquest darrer any
però, la província del Pakistan Oriental es rebel·là contra el govern
d’Islamabad i, amb ajuda de l’exèrcit indi, declarà la independència,
configurant l’actual estat de Bangladesh. Antia Mato Bouzas va afirmar que
Pakistan és un estat de creació dèbil que va comptar amb molts refugiats durant
la seva creació.
La història política pakistanesa es divideix
en períodes alternats de dictadures militars i governs democràtics civils.
Malgrat la proclamació de la Constitució i la declaració del país com a
República islàmica el 1956, els militars van prendre el control del govern el
1958, mantenint-lo durant poc més de deu anys. Poc després de la guerra
indo-pakistanesa de 1971, s’establí un govern civil que seria interromput a
l’any 77 amb l’execució pública de Zulfiqar Ali Bhutto. Desprès d’una dictadura
que va incloure un procés d’islamització amb Zia-ul-Haq, i una dècada
democràtica fins a a l’any 1999, hi ha un cop d’estat a mans de Musharraf.
A nivell econòmic, Pakistan és un país amb
moltes desigualtats entre les diferents províncies que inverteix molt poc
diners en educació i sanitat. Conseqüentment, les índexs d’alfabetització son
molt baixes. A més, segons dades oficials del govern de Pakistan, 24% de la
població viu amb menys de 1$ al dia i la població rural és del 70%.
Per tot això, la situació general dels
Drets Humans és preocupant: Pakistan és el 4rt país del món que més aplica la
pena de mort; existeix discriminació per les desigualtats socioeconòmiqes; els
serveis secrets del exèrcit juguen un paper que fomenta la violència i els
abusos; la fragilitat com a conseqüència dels conflictes armats amb Afganistan
i Cachemira…
A més, les dones pateixen aquestes
vulneracions en les seves pells: d’importància de la tradició patriarcal,
índexs molt baixos d’alfabetització, nivells molt elevats de violència contra
les dones… Mato Bouzas va mostrar els números dels delits més comuns contra
les dones: violacions (individuals i de grup), nus públics, crims d’honor, karo kari, assassinat i segrest.
L’infància també pateix moltes vulneracions als drets humans: falta
d’escolarització, treball infantil, explotació sexual…
En quant a la
qüestió religiosa, hi ha una discriminació a les minories religioses, a vegades
amb violència, i sobretot contra els grups hindús, cristians i la comunitat admediya. 97% de la població és
musulmana i, a més, hi ha hagut una talibanització
d’algunes zones del país.
Tot allò es
uneix amb els conflictes armats que pateix Pakistan: el conflicte armat a la
zona nord-oest sorgeix com a conseqüència del conflicte armat a l’Afganistan
després dels bombardeigs nord-americans el 2001 i el conflicte de Cachemira. Un
escenari convuls amb una situació geoestratègica poc favorable per a una ràpida
evolució en el compliment dels drets humans.