Petita història de resistència palestina

Petita història de resistència palestina
DSC01249 petita

Raji Abd Al Aziz explicant la com va recuperar les terres de la família

Raji Abd Al Aziz entra regularment a la colònia de Betar Illit per conrear les seves terres. Aquest dret, que no és habitual entre les palestines, li va costar 25 anys de batalla legal. Però malgrat aquesta victòria, segueix lluitant per les seves terres ara contra els colons, que no veuen amb bons ulls la presència d’un palestí al costat de les seves llars.

Avui acompanyem en Raji Abd Al Aziz a les seves terres, que són d’ús agrícola, i ens mostra orgullós les seves figueres, carregades de fruita madura, i les oliveres, que estaran a punt per la collita a la tardor. Les cases dels colons són a pocs metres de distància, aïllades només per una fina tanca metàl·lica. Les propietats de la família Al Aziz es troben dins de la colònia de Betar Illit, a l’oest de Betlem. Per arribar-hi, de fet, hem hagut de creuar en cotxe la colònia però a l’entrada, tot i la matrícula palestina del vehicle, només ens han aturat per anotar-ne el número, ni tant sols han demanat els documents.

A Betar Illit hi viuen més de 35.000 colones i està a tocar pel poble palestí de Hussan, on viu Abd Al Aziz. Tant la colònia com el poble formen part del que s’anomena la “seam zone”, una àrea amb una alta concentració de colònies il·legals, entre la línia verda del 1949 i l’actual mur de segregació. A Cisjordània, tot i que les colònies estan prohibides pel dret internacional i violen els drets del poble palestí, les autoritats israelianes continuen planificant-ne de noves i apoderant-se de més terreny. En aquest sentit, l’últim anunci ha estat la setmana passada en què el govern israelià ha fet pública la confiscació de 400 hectàrees a l’entorn de Betlem. Amb aquesta pràctica es fragmenta encara més el territori palestí i la població queda empresonada en bantustans aïllats de la resta de la Cisjordània.

En general, a les palestines no se’ls permet entrar a les colònies. Raji Abd Al Aziz, però, explica que des del 2007 ell i la seva família poden fer-ho sense massa problemes gràcies a la victòria obtinguda per una llarga batalla legal als tribunals israelians. La disputa va durar més de 25 anys i els va costar uns 7.000 dòlars entre advocats i burocràcia. Els 51 dunams (5,1 hectàrees) de terra, que pertanyien a la seva família des de fa diverses generacions, el 1982 van quedar inclosos en els terrenys de la nova colònia de Betar Illit que s’havia de començar a construir. Des d’aquell moment, el seu pare, Abd Al Aziz Sabatin, va començar un llarg i tortuós camí legal de resistència a l’ocupació de la seva terra, cosa que va permetre als seus fills recuperar el dret d’utilitzar-la al cap de 25 anys. El pare, però, no va viure prou per gaudir d’aquesta victòria, que s’havia convertit en la seva batalla personal.

Quan preguntem a en Raji Abd Al Aziz per les dificultats que ha trobat en la convivència amb els seus veïns colons, respon explicant una llarga llista d’atacs entre els quals hi ha arbres cremats, llançament de pedres i altres agressions que tenen sempre l’objectiu d’obstaculitzar el treball de la terra. L’última amenaça es remunta al maig passat, quan van cremar-li una cinquanta d’oliveres durant la nit. Malgrat aquest incident, Abd Al Aziz assegura que la relació de veïnatge ha millorat amb el temps, gràcies en gran part als esforços que ha ell ha fet en aquest sentit.

Però els colons volen a qualsevol preu aquest tros de terra i no s’han aturat amb els atacs físics. Segons explica Raji Abd Al Aziz, més d’una vegada li han fet sucoses ofertes perquè la família es vengui aquests terrenys. Recentment els han ofert 35 milions de dòlars i la possibilitat, per tots els memebres de la família, de tenir el passaport nord-americà a canvi de les terres i de marxar del país. Ell però ha renunciat.

Tenir accés a aigua corrent també va ser una veritable batalla que va haver de passar pels tribunals: quan Abd Al Aziz va recuperar el terreny, un grup de colons li va exigir el pagament de 42.000 NIS (gairebé 9.000 € ) per haver apagat un incendi. Raji Abd Al Aziz va acceptar pagar a canvi de la possibilitat de tenir aigua corrent, argumentant que, així, en cas que hi hagués un altre foc el podria apagar. Paral·lelament però, va consultar el seu advocat i va decidir portar també aquesta qüestió al tribunal israelià, que li va donar la raó. El jutge va concloure que Abd Al Aziz no havia de complir amb el pagament perquè no existien proves que realment hi hagués hagut un incendi. I això no obstant, ara segueix tenint accés a l’aigua.

La seva victòria i la seva fe en la justícia, diu, caldria prendre’ls com a exemple per totes aquelles persones que es troben en la mateixa situació. Hi ha moltes famílies que en les darreres dècades han perdut el dret a la seves propietats. Per això, Raji Abd Al Aziz creu que l’Autoritat Palestina hauria de tenir un paper actiu en aquestes batalles legals i donar suport a totes les famílies que decideixen recórrer a la justícia. Però en canvi, durant els més de 25 anys que ha durat la lluita de la família Al Aziz, diu que mai han tingut cap suport ni polític, ni legal, ni econòmic per part de l’administració palestina.

DSC01255 petitaDSC01245 petita