El cicle de vaqueries Drets Humans i Conflicte va presentar el seu document
síntesi el divendres passat, acte que va comptar amb la presencia de David
Bondia, professor titular Dret Internacional Públic de la UB i Director de
l’Institut de Drets Humans de Catalunya. David va remarcar la importància que
el cicle s’hagi realitzat durant una part del any i hagi produït una bona
mostra de perspectives dels diferents conflictes oberts al món, ja què
normalment els drets humans només es recorden i practiquen quan hi ha grans
dates o celebracions, en al·lusió al 60 aniversari que tothom vol afegir-se
però ningú practica quotidianament.

En aquest sentit va subratllar la necessitat de avançar-nos no només a les celebracions,
sinó també a les interpretacions del que significa avui dia la pràctica dels
drets humans: per un costat, conviu en un sistema de interessos polítics i econòmics
contradictoris: s’imposa a tothom que els violi, però es fa la vista grossa
davant de països com a Líbia, Turquia, Guinea o el Marroc, només pels
interessos de la política exterior espanyola. Per altre costat, aquesta
pràctica ha de ser un exercici de drets i obligacions dins un règim jurídic, i
no només un imaginari de valors socials o ideals a assolir, ja què sense un
estat de dret és molt difícil imposar una norma jurídica.

Des d’aquesta perspectiva, s’ha de parlar avui dia de la reconstrucció del
estat, de violador dels drets humans a garant dels mateixos. Desprès de l’onada
de conflictes bèl·lics de baixa intensitat dels darrers 40 anys, s’hauria de
imposar un nou model de concertació internacional davant del qual l’Estat sigui
el responsable tant del que passa a dintre com a fora de les seves fronteres. S’ha
de tancar la acció preventiva davant de les suposades amenaces d’enemics
difusos que han justificat la retallada de drets, o els caos més extrems, la
vergonya internacional anomenada Guantànamo, a la que també ha participat
Espanya amb els interrogatoris de policies i vols de trasllats de presoners.

Un altre tema molt important és ampliar l’observació dels drets cap a les
necessitats més sentides de la població mundial, ara focalitzades en la crisi
alimentària i la extrema pobresa, que també són violacions als drets humans, ja
que no pot haver un fals dilema entre gana i alimentació. Clarament ens hem de pronunciar
cap a l’alimentació, i això fa denunciar a les més de 200 empreses que
controlen el monopoli dels aliments i les llavors, que manipulen els preus dels
recursos i obstaculitzen el desenvolupament local. Aquesta vessant és molt
important que la coneguin els nens a l’escola i per tant s’ha de impulsar una
política d’ensenyament, on és parli tant de tolerància i participació com
d’exclusió i misèria. La cultura de mediació i resolució dels conflictes, per
tant, és responsabilitat dels Estats
però també de la Societat Civil,
que ha de vetllar per la pràctica dels drets fonamentals en un sentit ampli.

Per conèixer més d’aquesta temàtica i poder demanar responsabilitats a qui
correspongui, després de assumir les nostres, els invitem a llegir el Document Síntesi
que es troba l’accés de totes les organitzacions o persones interessades, a la
seu de l’SCI.