Els dos sospitosos del segrest i assassinat de tres joves colons israelians, Amer Abu Aisha i Marwan Qawasmeh, van ser assassinats pels soldats israelians el 23 de setembre, al barri de Hai el Sharma, prop de la Universitat d’Hebron. Els dos estaven amagats en una botiga en el segon pis d’un edifici quan els soldats van obrir foc. L’endemà de la mort dels dos homes, la tensió era palpable a la ciutat i va provocar forts enfrontaments entre joves palestins i l’exèrcit. El funeral va tenir lloc unes hores més tard i els cossos van ser acompanyats pels carrers de la ciutat per centenars de persones.

La desaparició dels tres colons als territoris palestins ocupats, a principis de juny, havia provocat una llarga espiral de violència per part de les Forces d’Ocupació Israelianes.L’última acció militar de les quals, que va comportar l’assassinat dels dos sospitosos a finals de setembre, és encara la cua que s’arrossega de la tensió i la violència que es va desencadenar després de la desaparició dels tres joves.

Durant la investigació, dins de l’operació “Brothers Keeper”, es van desplegar milers de soldats israelians a tota Cisjordània, en particular a la zona d’Hebron, on van centrar la recerca. I mentre la narrativa dels mitjans de comunicació es va centrar de manera miopen la barbàrie inacceptable del segrest, el govern israelià va aprofitar l’ocasió per actuar amb impunitat a l’ombra de l’incident i colpejar el cor de la societat civil palestina. De fet, en poques setmanes van ser detinguts diversos representants d’associacions i partits polítics, molts dels quals havien estat posats en llibertat gràcies a l’acord Shalit el 2011. Durant l’operació, que va acabar amb el descobriment dels cossos dels tres joves israelians el 30 de juny, es van fer més de 560 detencions, sis persones van morir, més de 120 van resultar feride i 1.200 cases van ser assaltades durant les violentes incursions nocturnes dels soldats. A més, la demolició parcial de les cases de les dues famílies dels sospitosos va ser entesa no només com una venjança contra els dos homes, sinó també contra les seves famílies. De la mateixa manera, el bloqueig de la ciutat i l’ordre de tancament d’una fàbrica de productes lactis (enderrocada el passat 31 d’agost) vinculada a la Caritat Islàmica i els beneficis de la qual s’utilitzaven per donar suport a diversos orfenats a Hebron, tenien com a objectiu infligir un càstig col·lectiu i exemplar a tota la societat palestina.

Durant el mateix període, la conjuntura desfavorable dels esdeveniments va tensar encara més la corda en àrees on l’ambient ja era tes. Jerusalem era una d’aquestes:després del descobriment dels cossos dels tres nois, un grup d’israelians, que volien prendre’s la justícia pel seu compte, va segrestar i assassinar Mohammed Abu Khdeir, un noi de 15 anys que vivia al camp de refugiats de Shuafat. El crim va provocarnombroses protestes i manifestacions que en general van acabar en escenes de guerrillaurbana.

Posteriorment, el 8 de juliol, després de mobilitzar 1.500 reservistes, el primer minsitre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va posar en marxa l‘operació “Protective Edge” a Gaza contra tot l’aparell de Hamas: d’una banda, en les setmanes prèvies, el seu braç armat havia llançat diversos coets Qassam contra territori israelià i, per l’altra, els dos sospitosos estaven afiliats al partit, almenys segons la versió israeliana. Des del principi, la mort dels tres joves vaaparèixer com una excusa descarada per assolir un objectiu polític molt més sofisticat: trencar l’acord assolit recentment per crear un govern d’unitat entre Hamas i Al-Fatah,demonitzant l’acció política d’Hamas i dibuixant els seus membres com a terroristes, culpables d’haver desencadenat la violència del mes anterior.

Els 51 dies de guerra contra Gaza han causat més de 2.100 morts i milers de ferits. S’estima que la reconstrucció podria trigar fins a dues dècades. I immediatament després de l’alto el foc a Gaza, la situació ha estat explicada principalment només des de la dimensió de crisi humanitària deixant de banda l’aspecte polític de la qüestió: el bloqueig de Gaza imposat per Israel que fa més de set anys que dura i que condemna la població a viure en una presó a l’aire lliure.

Però lluny de les aspiracions d’Israel, per una banda Hamàs ha sortit reforçat del conflicte i ara gaudeix d’un suport general tant a Gaza com a Cisjordània. D’altra banda, l’Autoritat Palestina ha vist com el seu suport popular quedava reduït a causa de la feble postura mantinguda durant el conflicte de Gaza i de la desconfiança generada entre la població per l’estreta cooperació amb Israel durant la recerca dels tres jovesdesapareguts. Però la major derrota se l’ha endut el govern israelià, especialment en clau interna però no només: molts dels seus aliats internacionals han criticat les decisions preses.

Per recuperar el suport de l’electorat i els seus principals socis polítics, Netanyahu ha decidit continuar la seva ofensiva contra les palestines d’una manera més silenciosa. El 31 d’agost es feia pública la notícia de l’expropiació de més de 400 hectàrees de terres palestines a la zona de Betlem, una de les majors confiscacions en els últims decennis.

En aquest escenari més aviat pessimista, l’única esperança l’aporta la mobilització de la societat palestina que durant els darrers mesos ha demostrat ser capaç d’organitzar manifestacions amb una alta paticipació i reactivar les campanyes de boicot. Tot plegat ha provocat que, molt sovint, se senti a parlar de l’inici d’una tercera intifada.