Qui defensa els palestins a Israel?

Qui defensa els palestins a Israel?

Arribades a Tel Aviv ens acull a casa seva un activista israelià per la causa palestina, en Renen. Ens explica que el seu cas no és únic però tampoc és gens comú. La majoria de ciutadans israelians no s’interessen pel que passa més enllà de la Línia Verda, el límit que segons els acords de pau del 1949 separa Israel dels països àrabs de l’entorn. Encara és més estrany que decideixin implicar-se en la resistència popular per defensar els drets de la població palestina.

En el seu cas, diu, l’interès se li va despertar des de ben petit. Vivia en un kibutz a prop de la franja de Gaza i explica que sovint veia i sentia les explosions dels atacs que l’exèrcit israelià feia tot sovint a aquest territori ocupat des del 1967. Quan amb nou anys se li va ocórrer preguntar què era Palestina li van dir que aquella paraula no la tornés a dir. A partir d’aquí va començar a entendre que li amagaven alguna cosa, que hi havia alguna mentida relacionada amb la idea de què és Palestina i què hi passa. De manera autodidacta, vist que les preguntes sobre Palestina no estaven permeses, en Renen explica que va anar informant-se sobre què estava passant i va anar implicant-se en la resistència popular en defensa de l’alliberament de Palestina. Explica que la seva voluntat és que Israel es converteixi en un estat realment democràtic on hi hagi igualtat de drets i d’oportunitats per tots els seus habitants.Per això, diu, cal un sol estat que pugui acollir a tothom independentment de la seva religió o origen ètnic.

Per poder participar més directament en els pocs moviments israelians en contra de l’ocupació i de la situació d’apartheid (segregació racial) que imposa l’estat d’Israel, en Renen va decidir traslladar-se a Tel Aviv ara fa un sis anys, quan en tenia 19. Ell va renunciar a fer el servei militar (que a Israel és obligatori i dura tres anys per als homes i dos per a les dones) per raons estrictament polítiques. Aquesta decisió, tot i que cada vegada hi ha més joves que la prenen, és minoritària per les conseqüències que té tant en l’àmbit administratiu com social. Per exemple, ens explica, és molt difícil aconseguir una feina si no has fet el servei militar ja que una pregunta habitual en qualsevol entrevista laboral és on has fet el servei. Si no pots respondre-la segurament quedis descartat directament del procés de sel·lecció.

Tot i això, en Renen està orgullós i convençut d’aquesta elecció i actualment ha aconseguit treballar com a cambrer, cosa que li permet guanyar prou diners per viure. La resta del seu temps lliure el dedica a l’activitat política i això li ha comportat ser detingut sovint. Ens ensenya amb una barreja d’orgull i vanitat les fotos publicades al Facebook on se’l veu participant en diverses manifestacions i en algunes sent detingut per soldats israelians, sovint de manera força agressiva. En Renen ens explica que quan això passa els soldats el tracten amb menyspreu, segons ell, per les faccions àrabs que té. Aquest tracte no canvia en el primer moment d’entregar-los el passaport ja que ha escollit utilitzar la funda verda que identifica els ciutadans palestins. En canvi, els soldats comencen a tractar-lo diferent en el moment en què obren el document i s’adonen que la seva nacionalitat és “jueva” (en hebreu es diuen igual els conceptes jueu i israelí). Per tant, puntualitza en Renen, “la teva nacionalitat també determina la teva religió”. La qüestió dels passaports interessa força a en Renen i ens explica que mentre que ell decideix utilitzar aquesta funda verda simplement com a provocació, i això no li pot comportar cap sanció, si un ciutadà palestí decidís utilitzar la funda blava, reservada als israelians, seria multat.

Si us ha agradat, podeu trobar articles semblants sobre altres temes a Pel forat del pany