(Redacció SCI-Cat.) Divendres 2 de març, vàrem tenir una sessió molt interessant a l’SCI-Catalunya, vam conèixer més de prop la realitat de Mèxic. A la xerrada- col•loqui que tenia per títol “De Oxaca a Atenco, passant per Chiapas. Estratègies de pau que dificulten les estratègies de guerra” vam tenir com a convidats Ramon i Guille del Col•lectiu de Solidaritat amb la Rebel•lió Zapatista i Rubén Benedicto, mexicà vinculat a diversos col•lectius de solidaritat i moviments socials.

Els nostres convidats ens varen ajudar a entendre que la vida a Mèxic és molt més complexa del que coneixem a través del mitjans de comunicació internacionals. Els estats Units Mexicans són una federació republicana constituïda per 31 Estats i un districte Federal, la ciutat de Mèxic (capital del país), però la seva realitat cultural i ètnica és molt rica i diversa.

El Partit Revolucionari Institucional (PRI), de centre-esquerres, s’ha
mantingut setanta anys a la presidència del país, sent desbancat l’any
2006, pel Partit Acció Nacional (PAN). Cap d’aquests partits ha tingut
massa interès en atendre els drets civils, culturals i de propietat de
les minories indígenes, sobretot dels Estats més desfavorits.

En
aquest context neix l’Exercit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN)
a l’Estat de Chiapas, l’any 1994, amb l’entrada en vigor del Tractat de
lliure comerç. El seu objectiu és defensar els interessos i reivindicar
els drets de les Comunitats indígenes. L’any 1995 es varen firmar uns
“Acords de Pau”, però mai més es van aprovar al Senat. L’any 2001 el
Subcomandante Marcos va començar la famosa marxa per set Estats
mexicans per tal que es reconeguessin els acords, la qual va tenir molt
de suport popular a tot el país i altres parts del món.

En
aquest context, neixen els campaments civils de Pau, en els quals han
col•laborat Guille i Ramon. Es creen a petició de les pròpies
Comunitats indígenes que demanen la presència d’estrangers/eres que
serveixen com a testimoni de la situació que es viu en la zona de
conflicte, així com de les violacions de drets humans que es produeixen
per part de la policia, l’exèrcit, paramilitars, etc.

Ramon i
Guille han treballat amb els campaments civils per la pau, un espai
creat per les comunitats indígenes en resistència en les quals els
Observadors Internacionals passen uns dies. Ramon afirma: “les
comunitats ja saben resoldre els seus problemes, nosaltres només els
ajudem, al final te n’adones qui acaba aprenent eres tu, sobretot de la
seva la forma d’organització assemblaria o del tipus d’educació que
promouen a través dels Promotores d’Educació”.

Quan
els internacionals arriben a Chiapas, es concentren a “La junta de Buen
Gobierno”, allà els expliquen les dos úniques normes de la Comunitat:
“No és pot beure alcohol ni prendre drogues”. Ramon explica: “Varen ser
les dones qui van prohibir el consum d’alcohol perquè la beguda
perjudicava greument a les capacitats dels membres de la Comunitat.
D’altra banda si ningú de la Comunitat prenia drogues l’Estat no podria
acusar a l’Exèrcit Zapatista de narcotràfic, la principal font
d’ingressos de les guerrilles a Llatinoamèrica.

A la
conferència també es va passar un vídeo sobre l’Estat d’Oaxaca, on un
grup de professors va decidir fer un “plantón” per reivindicar millores
a les escoles, al tipus d’educació, etc. Ràpidament es va crear un
moviment social que anava creixent per moments, però la resposta dels
mitjans de comunicació i de l’Estat va ser el silenci i la repressió.
Ramon va afegir que Oaxaca “és un Estat tradicionalment lluitador”,
però falta més ajuda i suport als informes de la Comissió Civil Internacional d’Observació pels drets Humans.

Finalment,
Rubén Benedicto va parlar sobre conceptes com l’estratègia militar, la
guerra de baixa intensitat o la contra-insurgència. Va afirmar: “Per a
l’acompanyamant a Mèxic és important conèixer les estratègies militars
perquè per als amants de la guerra els enemics som tots, en qualsevol
moment es poden plantejar arrasar sense cap dificultat”.