Recuperant la memòria històrica: la figura d’Elisabeth Eidenbenz

Recuperant la memòria històrica: la figura d’Elisabeth Eidenbenz

Elisabeth Eidenbenz, activista històrica de l'SCI, i la Maternitat d'Elna van desenvolupar un paper molt important durant l'exili causat per la guerra civil espanyola

Aquestes últimes setmanes, i gràcies entre d’altres coses a la pel·lícula que s’estrenarà a TV3 “La llum d’Elna” i al reconeixement que l’Ajuntament de Barcelona ha fet donant-li a un carrer al seu nom, la figura d’Elisabeth Eidenbenz ha sortit a la llum i s’ha recordat i reconegut el seu important paper durant l’exili de la guerra civil espanyola.

Des de l’SCI estem molt contentes d’aquest reconeixement, i volem reinvindicar la seva figura i el rol que va tenir amb el projecte de la Maternitat d’Elna com a eina de construcció de pau durant la guerra civil espanyola. Una tasca que té molt sentit recuperar en l’actualitat, quan des de la societat civil s’està intentant crear aliances i força col·lectiva per a l’acollida de les persones refugiades que estan arribant a terres europees.

L’any passat, des de l’SCI vam repassar el paper que havia tingut el moviment de voluntariat internacional en els diferents conflictes bèl·lics que van assolar el continent europeu durant el segle XX i vam aturar-nos per rememorar la importància que havia tingut la Maternitat d’Elna en el context català i espanyol.

Recuperem la part de l’exposició que explicava la historia d’Elisabeth Eidenbenz i de la maternitat suïssa:

Elisabeth Eidenbenz, voluntària de l'SCI

 
Elisabeth Eidenbenz neix a Zúric l’any 1913. És mestra de professió. Forma part del moviment associatiu suís, on l’SCI juga un paper important. L’any 37 participa com a voluntària amb el grup d’Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil i es desplaça a l’Estat Espanyol, en plena Guerra Civil, per dur a terme tasques d’ajuda humanitària. Amb altres voluntaris i voluntàries de l’SCI, organitza menjadors socials a València i a Madrid i el servei d’evacuació infantil entre aquestes dues ciutats.

L’any 1939, ajuda moltes persones del bàndol republicà a fugir al Rosselló, on es queda per continuar la feina iniciada a l’Estat Espanyol. Davant l’horror dels camps de concentració, decideix fundar la Maternitat d’Elna, també anomenada “maternitat suïssa” degut a la seva procedència. Cinc anys després, l’exèrcit alemany clausura la Maternitat i Eidenbenz viatja al nord de França, on continua la seva tasca de voluntària a les colònies infantils. El 1946, acabada la II Guerra Mundial, viatja a Viena, ciutat força afectada per la guerra, on treballa de nou amb infants, com a responsable dels menjadors sostinguts per l’Església evangèlica suïssa.

Es retira el 1975 i es trasllada a un petit poble austríac, Rekawinkel, on es dedica a escriure sobre la seva vida com a voluntària, les seves activitats durant la Guerra Civil Espanyola i la Maternitat d’Elna.

No és fins vint anys més tard que li arriba el reconeixement públic i diversos premis. El 2002 rep la medalla dels Justos entre les Nacions per part del govern d’Israel pel seu coratge durant la II Guerra Mundial ajudant les dones jueves a amagar-se de la Gestapo. El 2006 és guardonada amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya i el mateix any rep la Cruz de Oro de la Orden Civil de la Solidaridad Social del Govern Espanyol. El 2007, el govern francès li atorga la Legió d’Honor. El 2011 Elisabeth Eidenbenz mor, als 98 anys.

Memòria d’Elna
El castell d’en Bardou, seu de la Maternitat d’Elna de 1939 a 1944, és construït entre 1901 i 1902 per la família Bardou, rics industrials de la Catalunya Nord. Tancada la Maternitat, l’edifici queda abandonat fins que l’adquireix, als anys 90, l’artesà francès François Charpentier per establir-hi el seu taller de vitralls. L’any 2001, Charpentier coneix Guy Eckstein, un dels nens d'ascendència jueva nascut a la Maternitat. Conjuntament decideixen trobar-se amb la infermera Eidenbenz. L’any 2002, l'Ajuntament d’Elna organitza un homenatge institucional a Elisabeth Eidenbenz i la història de la Maternitat  esdevé pública. L’any 2004, l'Ajuntament anuncia l'adquisició de la Maternitat per conservar-ne la memòria i el 2013, l’edifici es transforma en un museu i és obert al públic. L’exposició itinerant descriu la Maternitat d’Elna com “Un berceau d'humanité au cœur de l'inhumain” (“un bressol d’humanitat en el cor de la inhumanitat”).