Per Martin i Paula
Hola! Som el Martin i la Paula, i ens agradaria explicar-vos la nostra experiència amb el projecte de l’online study-camp que vam facilitar. Una mica d’història: tot va començar al març-abril, durant el confinament. Des de l’SCI vam començar a pensar com fer online algunes activitats que normalment es feien de forma presencial i com adaptar-nos a la pandèmia. Al maig ja teníem la idea de fer un workcamp online de temàtica de gènere i ho vam planejar per a realitzar-lo al juliol. Poc després ens vam adonar que això havia estat un error, ja que al juliol la gent va començar a sortir, a poc a poc s’acabava el confinament domiciliari i, evidentment, ningú voldria passar 5 hores al dia durant 5 dies a la setmana davant l’ordinador.
Llavors vam tornar a l’inici de la idea, vam canviar el format i vam decidir dur a terme el projecte durant la tardor del 2020 perquè pensàvem que la gent estaria més disponible al novembre. I així va ser! La primera vegada, al juliol no vam rebre cap inscripció de cap participant, però a la segona, a l’octubre, ens van arribar més de 50 inscripcions!
Preparant el camp anàvem una mica perdudes, sobretot perquè no sabíem com estarien d’engrescades, quin nivell de participació voldrien tenir, si l’assistència seria estable, si es podia crear un clima agradable… Tot i que no era el primer cop que formàvem part d’un camp online, sí que era el primer cop que el facilitàvem, i una mica d’aquesta incertesa van sortir en algunes pors i nervis. A mesura que anaven passant les sessions, ho teníem més per la mà, ja que podíem aprendre del que havia funcionat anteriorment i el que no. Tot i això, no hi ha hagut cap sessió on no estiguéssim fetes un sac de nervis minuts abans de començar, i on no tinguéssim una sensació de satisfacció just en acabar.
Creiem que el projecte va començar molt, però que molt bé! Totes les participants van arribar a la primera sessió. Ens vam conèixer, vam establir les regles bàsiques de funcionament i es va crear un ambient de treball molt agradable. Hi havia alguna participant que no va encendre ni la seva càmera ni el seu micròfon, però no hi va haver cap problema, ja que participaven activament al xat. Un dels problemes més grans que trobem és que entre una sessió i una altra variava molt el nombre de participants, amb tendència a la baixa. Com que no era un espai tancat, sinó des de casa i havent-ho de combinar amb les diferents vides de cadascú, no es pot garantir que la gent torni a les properes sessions. Per això creiem que la primera sessió és la sessió clau per a enganxar a les participants.
El nucli dur de participants era molt actiu, totes eren bastant participatives i estaven molt interessades en els diferents temes que vam tractar: llenguatge inclusiu, rols de gènere, privilegis, l’evolució del feminisme, LGTBfòbia, el concepte de virginitat, la cultura de la violació, consentiment i sororitat. La veritat és que vam abordar molts temes interessants, que, tot i no ser nous per a la majoria de les participants, el fet de compartir idees amb persones de diferents punts del món és molt nutritiu i enriquidor.
Ha estat tota una experiència d’aprenentatge. Cal acceptar que a vegades hi ha propostes que no funcionen i no cal tirar-les endavant (com les tasques diàries que vam proposar al principi), cal tenir-ho tot ben preparat i alhora ser capaç d’improvisar en funció del grup i salvar la sessió. Potser no és tan diferent a facilitar sessions presencials, perquè també requereix planificació i de gent interessada i participativa. Però fàcilment pot ser més fred, i cal anar molt amb compte per mantenir la proximitat i el dinamisme en el grup. Creiem que ha estat un repte molt interessant, i estem contentes i satisfetes d’haver-ho pogut dur a terme.