Onze participants de diferents branques de l’SCI Internacional han visitat Palestina del ’48 aquest setembre per assistir a un seminari organitzat per Baladna Youth Association i SCI Catalunya

Des de l’SCI Catalunya estem consternades per la situació a Gaza. És impossible conèixer la situació actual de violència sense entendre les causes estructurals: no parlem d’un conflicte entre iguals, sinó d’una situació colonial i d’apartheid perpetuada per l’estat d’Israel. Defensem el dret a autodefensa del poble palestí, sempre des de la no-violència. És essencial que la comunitat internacional, l’Estat Espanyol i les institucions catalanes prenguin mesures immediates en nom dels drets i la dignitat del poble palestí. Fa dues setmanes vam ser a la Palestina del 48, on vam poder veure amb els nostres propis ulls el procés de neteja ètnica que perpetua l’estat d’Israel. Ens hem adherit al comunicat de Prou Complicitat amb Israel i hem escrit aquesta crònica del seminari organitzat a Palestina:

Participants de l’SCI Itàlia, l’SCI Catalunya, l’SCI Bèlgica, l’SCI Àustria, Solidarités Jeunesses (França) i VCV Sèrbia han viatjat a Palestina del ’48 per assistir al seminari “MIDI-LINKS: Empowering youth from a grassroots involvement” del 18 al 24 de setembre.

En el seminari, organitzat per l’SCI Catalunya i Baladna Youth Association, les participants van aprendre de la mà d’activistes i organitzacions palestines sobre el context polític i social a diferents regions dels territoris que va ocupar Israel el 1948 (Palestina ’48). També van conèixer la tasca que Baladna fa amb la joventut palestina a Haifa, Umm Al-Fahm, Natzaret i l’àrea del Naqab i els reptes als quals fan front dins l’Estat d’Israel.

Al llarg de la setmana, les participants es van reunir amb l’equip tècnic de Baladna Youth Association a Haifa, on es va parlar sobre com l’Estat d’Israel intenta esborrar la identitat palestina, per exemple, no explicant la Nakba a les escoles i no oferint ensenyament en àrab, només en hebreu, entre d’altres. També va explicar les dificultats específiques que té la joventut del ’48 per identificar-se com a palestina en aquest context, ja que a banda dels esforços d’Israel, no han viscut la Nakba ni la guerra dels 6 dies, i com treballen des de Baladna per donar-hi resposta. Una de les membres de l’organització va afirmar que “la neteja ètnica no es fa només sobre el cos de les palestines, es fa també sobre la seva ment” i va assenyalar la responsabilitat d’Europa en l’ocupació de Palestina. Les participants també van fer un tour polític per Haifa, on van poder visitar un barri del qual van ser expulsades totes les habitants palestines que hi vivien durant la Nakba del 1948. Encara s’hi poden veure les cases abandonades i es té constància de qui és la família propietària de cadascuna, a qui l’Estat d’Israel nega el dret a retornar-hi.

El grup va poder assistir a una reunió amb Adalah – Legal Centre for Arab Minority Rights in Israel, l’únic bufet d’advocades palestines que lluiten als tribunals per aconseguir millores en la qualitat de vida de la població palestina del ’48, assenyalar la impunitat policial i les múltiples discriminacions a les quals Israel sotmet al poble palestí. ‌Adalah afirma que portant aquests casos a judici els emmarquem d’una manera política i recullen proves evidents de l’apartheid que practica l’Estat d’Israel.

Un altre dia les activistes de l’SCI Internacional van visitar Umm Al-Fahm, on el moviment juvenil de la ciutat els va portar a veure les ruïnes d’un poble del qual l’Estat d’Israel va expulsar els seus parents durant la Nakba, el va destruir i hi va plantar un bosc de pins a sobre per què no hi poguessin tornar. Destruir i plantar boscos sobre antics pobles palestins per impedir el dret a retorn de les refugiades és una tècnica que utilitza sistemàticament l’Estat d’Israel. També van poder veure la doble tanca que rodeja un assentament jueu proper i el mur que separa la Palestina històrica en dos, dividint famílies, fragmentant la població palestina i dificultant-ne el dia a dia. Les activistes palestines també van assenyalar el desequilibri d’inversions entre els pobles amb majoria palestina i jueva.

Posteriorment, el grup va visitar Natzareth, on una activista de l’organització Badil – Resource Center for Palestinian Residency and Refugee Rights els va fer un tour polític per la ciutat i va denunciar la criminalització i repressió a la qual s’enfronta la comunitat palestina, sigui cristiana o musulmana. També va explicar com l’Estat d’Israel ‌sufoca el creixement natural de les ciutats amb majoria palestina no donant-los permisos per construir i causant així una gran crisi d’habitatge en aquestes ciutats, que estan sobrepoblades. A més, va assenyalar les grans dificultats que tenen les palestines per accedir a préstecs i hipoteques. Concentrant les palestines en poca superfície, l’Estat d’Israel persegueix un dels seus objectius principals per a l’ocupació, que és tenir el màxim de terra possible amb els mínims palestins possibles, va constatar l’activista. Posteriorment, el grup es va reunir amb activistes juvenils de Baladna Natzareth a la seu de l’organització, on van compartir les seves vivències com a joves palestines i van afirmar que “deixar de lluitar és un privilegi que no ens podem permetre perquè no volem viure en un món injust on la nostra gent sigui oprimida”.

Finalment, les participants van poder visitar un poble no reconegut per l’Estat d’Israel a la zona del Naqab on diverses activistes de Baladna Naqab van explicar el context dels pobles beduïns palestins no reconeguts de la zona. Les activistes van explicar que, una vegada més, l’objectiu de l’Estat d’Israel és expulsar-los de les seves terres per robar-los-hi. Per forçar-los a marxar, l’Estat no reconeix aquests pobles i no els proveeix els serveis bàsics com ara electricitat, aigua, sanitat o educació. A més, les seves cases estan constantment sota amenaça de demolició, ja que l’Estat les considera construccions il·legals. Una de les membres de l’organització va apuntar que desarrelar de les seves terres a les comunitats beduïnes, que es dedicaven majoritàriament a l’agricultura, és una forma de violència, ja que perden la seva comunitat, els costums i els seus mètodes de vida i de supervivència. Les habitants d’aquestes comunitats i de tantes altres que es neguen en rotund a marxar de casa seva afirmen que “existir és resistir”.

Així doncs, es van identificar un seguit de problemàtiques a les quals s’enfronta la població de Palestina del ’48 com ara l’intent per part d’Israel d’esborrar i fragmentar la identitat palestina, la crisi de l’habitatge i el desplaçament forçat i la discriminació per part de tots els cossos de l’estat en tots els àmbits de la vida. Tot i això, les activistes de l’SCI van poder conèixer de primera mà les múltiples formes de resistència no violenta que duen a terme les persones palestines i la seva voluntat de seguir lluitant per una Palestina lliure d’ocupació i apartheid. Gràcies a totes les persones palestines que han compartit amb nosaltres la seva experiència, coneixement i històries de lluita i resistència. La Nakba continua, la resistència també!

Projecte finançat per Erasmus+.

Pots llegir més sobre el context a Cisjordània aquí.