Per Gianni Orsini
La primera vegada que vaig visitar Elna va ser com tornar al començament de les meves connexions amb l’SCI.
Va ser l’Etienne Reclus, co-fundador de la branca francesa els anys 30, qui em va fer conèixer realment l’SCI. Jo començava com a objector de consciència a París, era l’any 1985, i l’Étienne em va conduir durant mesos a través de la visió, la missió i els projectes de l'SCI. En sabia molt sobre la història de l’SCI i per tant, coneixia bé l'acció que l’organització havia dut a terme a Espanya durant la guerra civil – “un punt d'inflexió en la història de l'SCI” – i acostuma parlar-ne amb molta passió. Vaig tenir també la sort de conèixer en Ralph Hegnauer. En Ralph va estar directament involucrat en l'acció de l’SCI a l’estat espanyol a partir de l’any 37, juntament amb l’Elisabeth Eidenbenz i altres voluntaris. Acostumo a recordar aquest “moment memorable i inoblidable” com “si fos ahir “. L’Etienne i en Ralph eren dos radicals de la pau que havien fet de l’SCI una filosofia de vida i la seva raó de ser.
El novembre de 2015, l’SCI va organitzar un Seminari sobre la primera guerra mundial a Verdun, dins del marc del projecte europeu ”Memory beyond rethoric (MEMORIC)”. Els atemptats terroristes de París es van produir exactament durant aquells dies. Va ser consternant! Els participants, vam sentir un profund, íntim, genuí i col·lectiu desig de tornar a les arrels de l’SCI. Em van venir a la memòria, automàticament i natural, les figures de l’Etienne i en Ralph. Què haurien dit?
Uns mesos després, uns quants participants d’aquell seminari vam anar a Elna, conjuntament amb socis i sòcies de l’SCI-Catalunya.
Si bé la primera guerra mundial va ser una causa directa del naixement de l’SCI el 1920, la guerra civil espanyola va ser una causa important del creixement del moviment arreu d’Europa. L'acció de l’SCI en el marc del “Comitè d'ajuda Suís als nens d’Espanya” va ser en efecte, admirable. Es va ajudar a infants i dones a fugir de les zones bombardejades del 37 al 39 i després a milers de refugiats a creuar la frontera cap a França, el gener de 1939, un cop finalitzada la Guerra Civil. Va ser llavors que l’Elisabeth Eidenbenz va fundar la Maternitat suïssa a Elna – prop de Perpinyà, a França -, on hi van néixer quasi sis-cents infants i on, alhora, es va ajudar a fugir moltes dones jueves de la GESTAPO: una illa de pau i d’humanitat al mig de la tempesta!
L'Etienne i en Ralph m’havien parlat molt, molts anys enrere, d'aquest episodi de la història de l’SCI, però per primera vegada visitava Elna. L’Assumpta Montellà, historiadora catalana, i en Ricard, representant de l'Ajuntament d'Elna, ens van explicar la història de la Maternitat, amb profunditat i amb emoció. Podíem sentir la tragèdia humana que la sorra de les platges d’”Argelès” i les pedres de la maternitat encara semblaven conservar. I de sobte… les històries i la història s’unien a la realitat: a pocs quilòmetres de distància de la Maternitat, hi havia una altra tragèdia! La mateixa! Milions de refugiats estaven fugint des del seu país i vagaven desesperadament per Europa Central sense que Europa donés cap solució digna. I potser moltes Elisabeth hi estaven salvant vides de forma anònima i no se’n sabria res durant dècades, com va passar amb l’Elisabeth Eidenbenz!
Com a Verdun, un fort sentiment envaí l’aire, un sentiment profund, íntim, genuí i col·lectiu: que la pròpia “humanitat” estava en joc! De fet, l’Étienne em va dir una vegada que la pau tenia molt a veure amb el sentit, el concepte, l'experiència, el sentiment i el futur de la humanitat. I segurament aquesta seria la lliçó a aprendre d’Elna, una vegada i una altra!