Donat que viatjar a la capital Sèrbia era molt car, vaig decidir anar a Budapest (Hongría) i aprofitar el viatge al centre d'Europa. Aquells tres dies abans del camp em van passar diverses anècdotes, totes inoblidables. Però el millor estava per arribar.
En arribar al camp, vaig tenir un cúmul de sensacions positives, i a mesura que anaven passant els dies, encara eren més positives. No volia perdre ni un minut fent el vago al llit!!
La primera setmana s’organitzava un popular festival de música “Vodovafest” i allà estàvem els voluntaris per netejar i pintar. La feina no era gaire dura i a més comptàvem amb l'ajuda dels voluntaris locals i ens ajuntàvem una bona colla. Per les tardes fèiem activitats per conèixer més la societat Rusina i Sèrbia i la seva història combinant amb el temps lliure.
La segona setmana vam pintar un mural al internat on estàvem vivint.
Tot el que m’emporto no tinc ni paraules ni folis. És la millor experiència que he viscut; he aprés de mi, dels demés, de les altres cultures, he après a no jutjar, que hi ha gent igual a mi i sobretot he aprés que jo puc amb tot. Estic desitjant que torni arribar l'estiu per tornar a anar a un camp de treball o intentar ser seleccionada per un EVS!
Moltes gràcies SCI per tot, ens veiem aviat.