El 13 d’agost de 2017, va ser un dia molt especial per mi. Iniciava un voluntariat de dues setmanes a Alemanya, estava molt il·lusionat, no només perquè em serviria per desconnectar de la rutina, ja que he estat treballant tot l’estiu; sinó que em serviria també per aprendre moltes coses sobre el que va passar al camp de concentració de Ravensbrück.
Estudio Llengües Aplicades i Traducció i Interpretació a Barcelona, curso anglès i alemany com a llengües estrangeres curriculars. Des que estudio alemany sempre he tingut molta curiositat per la cultura alemanya i la seva llengua. Els alemanys són molt conscients del que va passar durant l’època nazi, fet del qual ha repercutit en la seva llengua i a la seva cultura. Per tant, creia que l’oportunitat d’aventurar-me en aquest tipus de voluntariat faria adonar-me quina repercussió ha tingut l’etapa nazi en els alemanys.
El camp de concentració de Ravensbrück, era un camp de concentració de dones, de fet era un dels camps de concentració de dones més grans de tota alemanya, tot i que també hi havia una minoria d’homes. Aquest camp és famós perquè d’allà va sortir l’única supervivent catalana que viu actualment, Neus Català.
El viatge d’anada va ser molt llarg. Quan vam arribar a l’alberg, l’Aina (una noia de Parets del Vallès que vaig tenir el plaer de conèixer-la gràcies a aquest voluntariat) i jo, després d’una caminada molt llarga i la pluja a bots i barrals (típic temps a Alemanya), ens vam quedar molt sorpresos, perquè aquell tipus d’alberg no era un alberg típic.
L’alberg estava format per diverses cases, les quals a cadascuna hi havia una sèrie d’habitacions. Això no obstant, aquestes cases eren els habitatges on dormia l’antiga policia nazi i, a pocs metres estava el mateix camp de concentració. Mai m’hauria imaginat que dormiria on dormia aquesta gent, tot i que estava rehabilitat. Jo pensava que l’alberg on dormíem estava situat al poble i que aniríem i tornaríem al camp cada dia.
La primera setmana vam ser molt afortunats per participar en un fòrum en el qual participaven dos grups de voluntaris de SCI més dos grups d’adolescents polonesos i alemanys. Allà vam conèixer tres supervivents (l’Emmy, la Bacheva, i la Selma; aquestes dues últimes amb més de 90 anys) que van estar amb nosaltres durant el fòrum. Totes van viure a Ravensbrück però cadascuna amb històries totalment diferents. Durant aquesta setmana vam fer diverses activitats i vam conèixer més a fons la pròpia història d’aquest camp de concentració.
La segona i última setmana vam treballar en una audioguia, la qual vam haver d’agafar uns regals que es feien entre les presoneres. Aquests regals estaven a l’exposició de Ravensbrück i portaven una història al darrere, nosaltres (els voluntaris) amb l’ajuda de l’equip investigador de Ravensbrück vam haver d’investigar la relació que hi havia darrere d’aquests regals, per després explicar-ho a l’audioguia.
Aquesta experiència vaig poder-la compartir amb nou voluntaris d’arreu del món. L’Aina i jo érem els dos catalans; després estava en Gorka (Bilbao), la Marta (Madrid), la Kelly (EUA), l’Anna (Hongria), en Lukas (Alemanya) i l’Amelie i en Nicolai (Alemanya), els quals eren els nostres dos líders. Ells van fer que gaudíssim molt gràcies al munt d’activitats que ens proposaven quan no estàvem ni fent àudioguia ni al fòrum fent activitats. El grup era molt heterogeni (diverses edats, diversos pensaments, etc.) però vam quallar molt bé. Sempre recordaré quan anàvem caminant (30 minuts) fins al supermercat més pròxim, quan vam agafar la canoa per anar a comprar un gelat al poble, o els riures que ens fèiem a la nit jugant a cartes i prenent una cervesa. Un voluntariat que recomanaria i sens dubte tornaria a repetir.