Història
Els orígens
Acabada la IGM, pacifistes del Moviment Internacional per a la Reconciliació es reuneixen a Bilthoven amb l’objectiu de visibilitzar el rebuig a la guerra. En aquesta trobada el suís Pierre Céresole proposa fundar el Servei Civil Internacional com a resposta a l’horror de la guerra: “Actes, i no paraules!”.
El primer camp de treball
A Esnes (Verdun, França), un grup de persones voluntàries treballen juntes per reconstruir allò que ha destrossat la guerra: les infraestructures i la vida al poble; la pau i solidaritat entre pobles. Neix l’SCI com un moviment antimilitarista internacional.
De l’emergència a la construcció social
Si durant els anys 20 el moviment dedica els seus esforços a projectes centrats en la reconstrucció de zones arrasades per desastres naturals, els anys 30 es caracteritzen per una forta mobilització a favor de la inclusió social, especialment amb les poblacions afectades per la crisi del 29.
D’Europa a l’Àsia
Gandhi coneix a Pierre Cérésole (fundador del SCI) i tres anys després, s’organitza el primer camp de voluntariat a l’Índia. Es fomenta una col·laboració real i horitzontal que vol superar el colonialisme vigent.
Guerra civil espanyola
L’SCI intervé per primera vegada de forma directa en una zona de conflicte armat distribuint aliments, roba i medicines a la població afectada pels bombardejos. Quan les tropes franquistes entren al Principat, l’acció humanitària continua en territori francès, donant suport als exiliats republicans perquè puguin fugir de l’Estat Espanyol i..Llegir-ne més
Maternitat d’Elna
Elisabeth Eidenbenz, voluntària suïssa de l’SCI, funda prop de Perpinyà la Maternitat d’Elna. Es tractà d’un refugi que va acollir centenars de dones i infants que fugien de la guerra civil espanyola, i més tard, també de la II Guerra Mundial. Hi van arribar a néixer fins a 597 criatures.
El moviment creix
Es dediquen esforços en desenvolupar projectes a països de l’Àsia i l’Àfrica, on comencen a néixer noves branques. Es tracta d’una època dedicada sobretot al suport a refugiades de conflictes armats com el de l’ocupació xinesa al Tibet, o la guerra algeriana. Augmenten els camps de treball arreu del món.
Guerra Freda
Durant la Guerra Freda l’SCI afronta un altre repte: el diàleg entre l’Europa Oriental i l’Occidental després de la seva divisió. A partir de 1958 i fins als anys 90 s’organitzen els “camps Est-Oest” als dos costats del “teló d’acer”, on i voluntàries orientals i occidentals treballen conjuntament.
Del Servei Català de Camps de Treball a l’SCI Catalunya
Després del parèntesi de la dictadura franquista, l’SCI reapareix a Catalunya. Entre el 1981 i 82 neix el Servei Català de Camps de Treball (SCCT) que uns anys després esdevindrà l’SCI Catalunya.
Primer camp de treball a Catalunya
És l’estiu del 1982 que s’organitza el primer camp de treball de l’SCI a Catalunya a la casa de colònìes “la Selva”, a la Serra de Busa. Durant aquell any s’envien les primeres desenes de voluntàries a camps arreu del món.
Els anys 90 a l’SCI
La caiguda del mur de Berlín i els canvis territorials a l’Europa Oriental condueixen a la creació de noves branques de l’SCI al centre i l’est d’Europa. Fruit de la globalització es fan visible problemàtiques com el canvi climàtic, la violència i els desplaçaments, entre d’altres.
Es multiplica la participació als camps
Durant aquella temporada 341 voluntàries de Catalunya, País Valencià i Illes Balears van participar a camps de treball d’arreu del món. A nivell internacional també es detectava un increment de la participació.
Cap als 100 anys
Amb un moviment format per 42 branques i més de 80 organitzacions sòcies, l’SCI afronta la celebració del seu centenari al 2020. Cent anys que representen milers de petites històries de transformació i construcció de pau.