Història
Cap als 100 anys
Amb un moviment format per 42 branques i més de 80 organitzacions sòcies, l’SCI afronta la celebració del seu centenari al 2020. Cent anys que representen milers de petites històries de transformació i construcció de pau.
Es multiplica la participació als camps
Durant aquella temporada 341 voluntàries de Catalunya, País Valencià i Illes Balears van participar a camps de treball d’arreu del món. A nivell internacional també es detectava un increment de la participació.
Els anys 90 a l’SCI
La caiguda del mur de Berlín i els canvis territorials a l’Europa Oriental condueixen a la creació de noves branques de l’SCI al centre i l’est d’Europa. Fruit de la globalització es fan visible problemàtiques com el canvi climàtic, la violència i els desplaçaments, entre d’altres.
Primer camp de treball a Catalunya
És l’estiu del 1982 que s’organitza el primer camp de treball de l’SCI a Catalunya a la casa de colònìes “la Selva”, a la Serra de Busa. Durant aquell any s’envien les primeres desenes de voluntàries a camps arreu del món.
Del Servei Català de Camps de Treball a l’SCI Catalunya
Després del parèntesi de la dictadura franquista, l’SCI reapareix a Catalunya. Entre el 1981 i 82 neix el Servei Català de Camps de Treball (SCCT) que uns anys després esdevindrà l’SCI Catalunya.
Guerra Freda
Durant la Guerra Freda l’SCI afronta un altre repte: el diàleg entre l’Europa Oriental i l’Occidental després de la seva divisió. A partir de 1958 i fins als anys 90 s’organitzen els “camps Est-Oest” als dos costats del “teló d’acer”, on voluntàries orientals i occidentals treballen conjuntament.
El moviment creix
Es dediquen esforços en desenvolupar projectes a països de l’Àsia i l’Àfrica, on comencen a néixer noves branques. Es tracta d’una època dedicada sobretot al suport a refugiades de conflictes armats com el de l’ocupació xinesa al Tibet, o la guerra algeriana. Augmenten els camps de treball arreu del món.
Maternitat d’Elna
Elisabeth Eidenbenz, voluntària suïssa de l’SCI, funda prop de Perpinyà la Maternitat d’Elna. Es tractà d’un refugi que va acollir centenars de dones i infants que fugien de la guerra civil espanyola, i més tard, també de la II Guerra Mundial. Hi van arribar a néixer fins a 597 criatures.
Guerra civil espanyola
L’SCI intervé per primera vegada de forma directa en una zona de conflicte armat distribuint aliments, roba i medicines a la població afectada pels bombardejos. Quan les tropes franquistes entren al Principat, l’acció humanitària continua en territori francès, donant suport als exiliats republicans perquè puguin fugir de l’Estat Espanyol i..Llegir-ne més
D’Europa a l’Àsia
Gandhi coneix a Pierre Cérésole (fundador del SCI) i tres anys després, s’organitza el primer camp de voluntariat a l’Índia. Es fomenta una col·laboració real i horitzontal que vol superar el colonialisme vigent.
De l’emergència a la construcció social
Si durant els anys 20 el moviment dedica els seus esforços a projectes centrats en la reconstrucció de zones arrasades per desastres naturals, els anys 30 es caracteritzen per una forta mobilització a favor de la inclusió social, especialment amb les poblacions afectades per la crisi del 29.
Primer camp de treball
A Esnes (Verdun, França), un grup de persones voluntàries treballen juntes per reconstruir allò que ha destrossat la guerra: les infraestructures i la vida al poble; la pau i solidaritat entre pobles. Neix l’SCI com un moviment antimilitarista internacional.
Els orígens
Acabada la IGM, pacifistes del Moviment Internacional per a la Reconciliació es reuneixen a Bilthoven amb l’objectiu de visibilitzar el rebuig a la guerra. En aquesta trobada el suís Pierre Céresole proposa fundar el Servei Civil Internacional com a resposta a l’horror de la guerra: “Actes, i no paraules!”.