Per Sara Coll
De tant en tant, ens posem a remenar i mirar les fotos que tenim al mòbil i comencem a recordar amb nostàlgia tots aquells moments mítics que hem viscut en els darrers mesos.
L’altre dia, quan em trobava en un vol Barcelona – Sofia sense connexió a internet, em va donar per fer això. En aquell moment, em vaig adonar de la quantitat d’experiències i moments increïbles que he viscut en un període de temps tan curt.
Decisió i arribada
Fa set mesos em trobava en una d’aquelles situacions d’incertesa que es donen ocasionalment al llarg de la vida: en uns dies acabava la carrera i davant meu es presentava tot un món de possibilitats i decisions en el qual m’havia d’obrir camí.Feia temps que en el meu cap rondava la idea de fer un voluntariat europeu així que em va semblar que ja havia arribat l’hora.
Així, vaig començar a mirar projectes a la pàgina web d’ “European Solidarity Corps”. Al cap d’uns dies i després d’aplicar per alguns projectes però sense rebre cap resposta, vaig optar per contactar amb una organització local que em pogués assistir. Resulta que aquest és el primer pas que tothom hauria de fer, ja que per a marxar de voluntariat internacional és necessari disposar d’una organització d’enviament del país des d’on parteixes.
Per sort, a partir d’aquest punt tot va començar a fluir ràpidament. Vaig contactar amb el SCI Catalunya i em vaig reunir amb la Clara, qui em va informar de totes les possibilitats que tenia i del funcionament de tot plegat.
En aquesta reunió em va comentar que una organització anomenada CVS Bulgària ubicada a Sofia buscava voluntaris per un projecte de dotze mesos. Aquest va despertar la meva curiositat, ja que semblava que el projecte estava conformat per activitats molt diverses relacionades amb el Cinema, l’ajuda a refugiats i la promoció del voluntariat.
Sent sincera, ràpidament vaig dir que estava interessada, ja que després de llegir tants projectes, aquell semblava tenir allò que estava buscant i que tampoc sabia posar en paraules.
Després d’escriure una carta de motivació i realitzar una entrevista per Skype amb la coordinadora del projecte, em van comunicar que havia estat acceptada i que havia de venir a Sofia com més aviat millor.
Abans, però, vaig participar en una formació d’un cap de setmana amb altres voluntaris que també marxaven amb l’SCI Catalunya. Uns dies després em trobava a l’aeroport, llesta per a començar aquesta nova etapa.
El projecte
Vaig arribar a Sofia de matinada, carregada amb dues maletes i amb una barreja d’il·lusió, nervis i incertesa. Havia parlat amb la coordinadora per correu però encara hi havia molts detalls que no sabia: on viuria, qui serien els meus companys de projecte, etc. Tot i la incertesa del principi, ara que ja han passat gairebé vuit mesos, estic molt satisfeta d’haver pres la decisió de venir.
El projecte en el que estic s’anomena “Volunteering Circles” i està conformat per tres àrees d’intervenció: “The volunteering Circle”, dedicat a la promoció del voluntariat local i internacional; “The refugee circle”, el qual dóna suport a les persones refugiades; i “The Cinema Circle”, que inclou la participació en el festival de cinema “Sofia Film Festival (SFF)”. Dins de cadascun d’aquests cercles s’emmarquen diferents activitats en les quals qualsevol dels voluntaris de l’organització hi pot participar. En el projecte participen sis voluntàries: dues russes (Dasha i Gyuzel), una portuguesa (Bianca), una de Madrid (Bea) i dues que som de Barcelona (Anna i jo).
La primera activitat en la qual vaig participar va tenir lloc durant el mes d’agost, quan la Bianca i jo vam anar a donar suport logístic a un curs anomenat “Summer Scriptwriting Base”. Al principi estava una mica perduda, però de mica en mica vaig anar trobant el meu lloc i em vaig encarregar de prendre fotos i vídeos dels participants, col·laborar amb la promoció a les xarxes socials, així com donar suport en altres tasques a la cuina. El xef era un home sirià que junt amb la seva dona i fills havien vingut a Bulgària feia uns anys, a causa de la guerra. Tot i que la feina sovint resultava cansada, per a mi va ser molt interessant tenir l’oportunitat de conviure amb ells i que compartissin amb mi la seva història i la seva cultura.
Al setembre vam organitzar una “Human Library” a la ciutat de Plovdiv. En aquest esdeveniment la gent tenia l’oportunitat de parlar cara a cara amb persones de diversos països i cultures, moltes d’elles refugiades. A banda d’aprendre el funcionament d’una nova eina d’impacte social, també em vaig encarregar de la documentació fotogràfica de l’esdeveniment i vaig poder conèixer en profunditat les persones que hi participaven. Si voleu conèixer més sobre aquesta metodologia, podeu llegir aquest article.
A principis de novembre vam organitzar un esdeveniment anomenat Dobrofest, dedicat a la promoció del voluntariat entre la gent local. En aquest, més de dues-centes persones van tenir l’oportunitat de parlar amb representants de 33 organitzacions de diferents temàtiques com ecologia, drets humans, LGBTIQ+, entre d’altres. Aquest esdeveniment el vam estar organitzant des de zero la meva coordinadora, una treballadora, dues companyes i jo, de manera que va ser una bona experiència participar en tot el procés de creació. En aquest enllaç podeu trobar un article que vaig escriure sobre l’esdeveniment i les fotografies que vaig fer.
A més, el mes de novembre va estar dedicat a les persones refugiades, de manera que durant quatre setmanes es van portar a terme diferents esdeveniments com projeccions de pel·lícules, competicions, etc. per part d’organitzacions que treballen amb aquest col·lectiu. La nostra tasca com a voluntàries va consistir a donar suport a totes les activitats, així com organitzar les nostres pròpies. Així doncs, alguns dels esdeveniments en els quals vaig participar varen ser: un taller de creació d’estels amb nens, la inauguració d’un restaurant sirià, un Quiz i una altra Human Library anomenada “Make food not war” en la qual vam introduir històries sobre menjars de diferents regions del món.
També al mes de novembre la meva organització portava a terme un “International training” d’una setmana, anomenat “Volunteering from A to Z”, en el qual vaig donar suport logístic i em vaig encarregar de les xarxes socials, realitzar fotografies i un “aftermovie”. Aquí podeu veure algunes de les fotografies.
Paral·lelament a tot això, també realitzo algunes tasques diàries. Dins del cercle de promoció del voluntariat, m’encarrego junt amb l’Anna de gestionar la participació de voluntaris locals en cursos internacionals d’educació no formal i d’intercanvis juvenils.
Dins de “The Refugee Project” hem organitzat diverses excursions i esdeveniments amb els nens i les famílies de sol·licitants d’asil que es troben en centres a Sofia. Algunes de les activitats han estat visitar la universitat per parlar de ciència, un taller d’egiptologia, un taller per fer pa i un esdeveniment anomenat “Winter Kid’s Festival” en el que es realitzaven diferents activitats relacionades amb l’hivern.
També dins d’aquest projecte, el mes passat vam començar a anar els centres oberts per a realitzar activitats amb els nens i famílies. De moment estic donant “Art” i “Matemàtiques i ciència” amb nens, i els divendres una activitat anomenada “Club de dones” en la qual fem manualitats. Tot i així, en passar temps junts, és impossible ignorar la terrible situació en la qual es troben aquestes persones. Moltes d’elles fa anys que estan al centre i, tot i que poden sortir a la ciutat, es troben atrapats burocràticament. A més, gran part de les famílies es troben separades entre països i no es poden veure. També em va sorprendre descobrir que molts dels nens i nenes parlen una gran quantitat d’idiomes, com el cas d’un nen de dotze anys que en parlava set.
Sembla mentida que tot això hagi passat en només uns mesos, sense comptar totes les altres experiències, viatges i anècdotes que no he pogut plasmar aquí. Donada la situació que hi ha actualment, estem a l’espera de veure com continuarà el projecte. De totes maneres, estic enormement satisfeta i agraïda per haver pogut viure aquesta increïble experiència. Si estàs pensant a fer un ESC, no ho dubtis i llença-t’hi!
Projecte “Volunteering circles” a CVS-Bulgaria 2018-2-BG01-KA125-048262