Ens acaba d’arribar la notícia que s’han reprès els atacs israelians a Gaza després del fràgil alto el foc d’aquest matí, fet de pressa i corrents per Egipte i sense cap participació de Hamàs. Seguim el desenvolupament dels esdeveniments que inicialment van involucrar Cisjordània, especialment Hebron, des d’on escrivim, i que fa vuit dies es van traslladar cap a Gaza. Malgrat que aquesta setmana hem estat testimonis de violacions de drets humans a tota Cisjordània, assistim amb impotència al fet que els mitjans de comunicació, de manera miop, s’estan abandonant a un corrent de notícies descontextualitzades i centrades exclusivament a Gaza i Israel i deixant de banda una porció significativa del conflicte: l’escalfament de les tensions a Cisjordània.

Als pobles i ciutats de Cisjordània, les protestes i els posteriors enfrontaments amb l’exèrcit són constants aquests dies. Hi ha hagut nombroses persones ferides i un noi va ser assassinat pels trets de l’exèrcit israelià a prop d’Hebron. Els membres dels comitès populars, el nucli dur de la societat civil palestina, denuncien l’intent descarat de les forces ocupants de debilitar el moviment de resistència no violenta, en què hi estan implicats nombrosos pobles des de fa anys. L’últim cas que confirma la persecució d’activistes afiliats a la lluita no violenta és la detenció d’un dels líders del Comitè d’Al Masara i un altre activista. Tots dos havien participat, com cada divendres, en la protesta que es fa al seu poble. En la de la setmana passada, volien centrar l’atenció sobre les víctimes de Gaza i per això, tots els comitès havien decidit vestir-se, de manera provocativa, com les víctimes dels camps de concentració, amb l’objectiu de demanar que s’acabi el patiment que l’exèrcit israelià està exercint contra el poble palestí.

Així, mentre per una banda des d’Hebron comptem amb tristesa i impotència les víctimes de Gaza a través de les notícies passades pel sedàs dels mitjans de comunicació, per l’altra som testimonis de primera mà de les injustícies en curs a Cisjordània. Aquí la nostra única arma és el poder d’explicar el que veiem, com a únic mitjà de resistència a un conflicte que, des de tots els punts de vista, és asimètric.