Una desena d’activistes de diverses entitats catalanes han anat a Cisjordània aquest setembre en una visita estratègica organitzada per Suds i SCI

SCI Catalunya estem molt preocupades pel que està passant a Palestina. És imprescindible conèixer les causes estructurals per comprendre la situació actual de violència: no parlem d’un conflicte entre iguals, sinó d’una situació colonial i d’apartheid perpetuada per l’estat d’Israel. És essencial que la comunitat internacional, l’Estat Espanyol i les institucions catalanes prenguin mesures immediates per garantir els drets i la dignitat del poble palestí. Un poble que fa més de 75 anys que està sotmès a un procés de neteja ètnica perpetuat per l’Estat d’Israel. Al setembre vam ser a Cisjordània, on vam poder veure amb els nostres propis ulls el procés de neteja ètnica que perpetua l’estat d’Israel. Ens hem adherit al comunicat de Prou Complicitat amb Israel i volem enviar tot el nostre suport i solidaritat a les nostres partners d’aquest i tants altres projectes d’educació per la pau en aquests moments tan complicats. Hem escrit aquesta crònica de la visita estratègica a Cisjordània:

Una desena d’activistes del Consell Nacional de Joventut de Catalunya, el Consell de la Joventut de Barcelona, Casals de Joves i la Crida LGBTI han assistit a una visita estratègica a Cisjordània organitzada per Suds i SCI Catalunya. Membres de l’equip tècnic d’ambdues entitats organitzadores també hi han participat.

Del 25 de setembre al 2 d’octubre les participants van poder aprendre sobre el context a Cisjordània de la mà de diverses organitzacions i activistes que han compartit les seves experiències, coneixements, lluites i vivències. A Ramallah el grup es va reunir amb el moviment polític de dones Talaha, creat el 2019 i que agrupa dones d’arreu de Palestina, ja estiguin a Gaza, a Cisjordània o a Palestina ’48. Talaha va posar en valor el paper de les dones en la lluita per l’alliberament de Palestina i va remarcar que “no hi haurà una Palestina completament lliure si les dones no són lliures també. Rebutgem ser una prioritat per quan Palestina sigui lliure; ho és ara”.

A Ramallah les participants també es van reunir amb el BDS National Committee, que promou el Boicot, Desinversions i Sancions a Israel. El moviment busca acabar amb l’apartheid i l’ocupació, protegir i promoure el dret al retorn i aconseguir la igualtat de drets. A més, assenyala la responsabilitat Europea i la complicitat amb l’ocupació de Palestina per part de l’Estat d’Israel. El BDS es va crear a partir del gran consens entre 171 organitzacions de la societat palestina i té delegacions arreu del món.

Posteriorment, el grup va visitar el camp de persones refugiades de Jalazone, on hi viuen unes 18.000 persones. Una de les problemàtiques que van destacar les habitants del camp és la crisi de l’habitatge que hi ha, ja que Israel denega els permisos de construcció de les cases per asfixiar el creixement natural de les poblacions. Així, moltes persones i famílies es troben que no poden construir-se una casa pròpia i que Palestina és un dels països on el sòl és més car del món. Les residents van destacar la importància de les relacions familiars i de comunitat per sobreviure i tirar endavant en aquest context tan advers.

El grup d’activistes catalanes es va reunir després amb diverses membres d’organitzacions palestines criminalitzades l’octubre del 2021. Aquestes organitzacions, tot i treballar per la defensa dels drets humans, van ser declarares com a terroristes per l’Estat d’Israel. Afirmen que l’Estat d’Israel vol eliminar la feina de les activistes que treballen pels drets humans de les persones palestines i que les atemoreix per mitjà de detencions arbitràries i tortures. Així, van denunciar les detencions administratives, un tipus de detenció que duu a terme Israel i que va contra els drets humans, ja que la persona detinguda no sap quan sortirà de la presó ni de què se l’acusa. Actualment, hi ha 1.264 palestines en detenció administrativa segons Addameer. Les activistes també van denunciar el tracte inhumà al qual se sotmet a les persones palestines preses als centres de detenció, que van des de la negligència mèdica, la restricció del règim de visites, la tortura o la no concessió de permisos per assistir a enterraments de familiars. A més, van destacar que les persones palestines estan sota la llei militar i, en canvi, les israelianes sota la llei civil.

L’organització To be there va impartir una sessió sobre el context històric a Palestina, explicant a fons la colonització, ocupació i apartheid a les que l’Estat d’Israel sotmet a la població palestina. En aquest sentit, es va assenyalar que Israel nega l’existència de Palestina, ja que “si negues l’existència d’una població, negues els teus crims i és com si el genocidi no hagués passat”. A més, l’entitat va constatar que “la legalitat no va de justícia, va de poder”, ja que tècnicament és legal confiscar terres a persones palestines, entre altres lleis racistes. A més, es va explicar una altra manera com Israel intenta fer desaparèixer i fragmentar la identitat palestina anomenant-los “àrabs israelians” al ’48 o “residents permanents” a Jerusalem. L’organització va explicar els diferents règims d’apartheid als quals estan sotmeses les palestines a Gaza, Palestina del ’48, Jerusalem i Cisjordània i va assenyalar que tots ells asseguren la superioritat dels jueus israelians sobre els palestins. També van assenyalar que Israel és l’únic estat de l’ONU que no ha presentat oficialment les seves fronteres.

To be there va acompanyar al grup al camp de persones refugiades Aida. Com aquest n’hi ha 60 més repartits per Cisjordània, la Franja de Gaza, el Líban i Jordània. El camp va ser establert el 1950 per acollir 1.200 persones refugiades que Israel va expulsar de casa seva i, tot i que el camp ha seguit ocupant 0,071 km2, la seva població ha incrementat fins a arribar a allotjar 5.500 persones actualment. El camp està envoltat pel mur de separació, una base militar israeliana i set torres de vigilància. A l’entrada del camp hi ha una gran clau que simbolitza el dret d’aquestes persones a tornar a casa seva. Posteriorment, van visitar el mur de separació a Bethlehem i l’organització va assenyalar que “el mur no és una frontera perquè a banda i banda hi governa el mateix estat; el mur separa les persones palestines, no les israelianes”.

El grup també es va visitar la vall del Jordà, on es va reunir amb el Jordan Valley Solidarity Movement. Les activistes van explicar que a la vall del Jordà, que comprèn un terç de Cisjordània, hi ha 36 assentaments jueus il·legals segons l’ONU. Tot i que la Vall del Jordà és la segona reserva més gran d’aigua dolça de Palestina, Israel no permet que hi accedeixin les comunitats beduïnes que hi resisteixen. És una tàctica més de l’Estat d’Israel per expulsar-los i confiscar-los les terres. El grup es va reunir també amb un pastor beduí que va explicar com són perseguits i coeccionats per l’Exèrcit perquè abandonin les seves terres i va explicar com destrueixen tancs d’aigua potable, comunitats senceres, estableixen check points a cada cantonada per fer-los la vida impossible i els prohibeixen pasturar el seu bestiar per les terres que s’han apropiat. Per això, aquest pastor beduí va sentenciar “no necessitem que Europa ens enviï tancs d’aigua i plaques solars, necessitem que pressionin Israel perquè s’acabi l’ocupació”. Després el grup va visitar una dona emprenedora beduïna que ensenya a altres dones de la comunitat com fer productes artístics a partir de materials reciclats i com vendre’ls per generar un ingrés per elles mateixes i aconseguir independència econòmica.

A Hebron el grup va fer un tour polític pel centre històric, en el qual una guia va explicar la situació en la qual es troben les palestines que viuen a la part antiga de la ciutat, anomenada zona H2 sota control militar israelià directe. A la part antiga de la ciutat hi ha 400 colons, 2.000 soldats per protegir-los i 100 check points. Els colons israelians tenen permís d’armes, entrenament militar, estan protegits per l’exèrcit i sota la llei civil. En canvi, les persones palestines estan sota la llei militar i són constantment vexades per l’exèrcit i els colons, que els fan la vida impossible perquè marxin de casa seva tirant-los pedres, aigua bruta i àcid, entre d’altres. Passejant pels carrers del barri històric el grup va poder veure carrers que abans eren eixos comercials tancats per “raons de seguretat”. Realment, així tallen l’accés als 4 assentaments il·legals de colons jueus, on els palestins no es poden ni acostar. El grup també va poder constatar com hi ha carrers per on les persones palestines tenen prohibit passar i com els carrers que queden just a sota d’edificis colonitzats estan protegits per reixes i lones de plàstic a causa de tot el que els colons llencen des de dalt. A través d’aquest tracte inhumà, l’Estat d’Israel busca expulsar a les palestines del centre històric d’Hebron per assegurar-ne el seu control.

Finalment, el grup va visitar Jersusalem acompanyat de l’organització Grassroots Al-Quds. Durant la visita, l’organització va parlar del cas concret de Jerusalem i va aprofundir en les grans dificultats que imposa l’Estat d’Israel a la població palestina de Jerusalem per poder viure-hi. Israel impedeix aquest dret per mitjà de diverses traves burocràtiques racistes entre les quals trobem la ‘absentee property law’, que permet retirar el ‘permís de residència permanent’ i expropiar habitatges a persones palestines si passen més de 4 anys seguits fora de Jerusalem o 8 anys al llarg de la seva vida; aquest permís de residència permanent només s’atorga a persones d’origen palestí, a les quals Israel concedeix passaport jordà, i és expressament molt difícil de mantenir. La ciutadania jueva de Jerusalem, per contra, té passaport israelià i no ha de demostrar absolutament res per mantenir el seu dret a residir a Jerusalem. Aquesta és una altra de les estratègies que l’Estat d’Israel utilitza per expulsar les palestines de les seves terres, que pren una dimensió diferent en aquesta ciutat per la seva importància històrica i política. 

Per tancar la visita estratègica, les activistes es van reunir amb Boycot from within, un grup de persones jueves israelianes antisionistes que donen suport al BDS i a la causa palestina des d’Israel. Des del grup, exploren vies per dur a terme el boicot a Israel des de dins com, per exemple, animant a la joventut a negar-se a fer el servei militar obligatori. Un altre dels seus objectius és legitimar el moviment antisionista palestí donant-los suport i criticar l’Estat d’Israel des de la seva posició de privilegi. Una persona integrant del grup va constatar que “les lluites no s’han de fer només perquè creguis que les pots guanyar, sinó perquè no et pots permetre mirar cap a una altra banda mentre s’estan vulnerant els drets humans”.

Gràcies a totes les persones i organitzacions palestines que han compartit amb nosaltres la seva experiència, coneixement i històries de lluita i resistència. La Nakba continua, la resistència també!

També pots llegir més sobre el context a Palestina del ’48 aquí.